Arxius | Curiositats RSS feed for this section

1 de juliol, dia de mudances al Quebec

1 jul.

El dia 1 de juliol se celebra la festa nacional al Canadà, ja que es commemora la seva independència,  que va entrar en vigor l’1 de juliol de 1867. A la regió del Quebec però, molta gent aprofita aquesta data per canviar de domicili, ja que en aquesta data finalitzen la majoria dels contractes de lloguer. Per això al Quebec molts coneixen aquesta data com a “dia del trasllat” o “dia de la mudança”.

Aquesta curiositat de la regió quebequesa també es va plasmar en l’únic àlbum de Tintín que s’ha traduït al québécois, la variant del francès que es parla en aquesta zona del Canadà. Es tracta d’una edició realitzada el 2009 per Casterman de l’àlbum “Stock de Coc”, amb el títol “Colocs en stock”.

IMG_6414

Portada de l’àlbum en québécois

A la pàgina 22, en Tintín i en Haddock estan buscant la casa d’Oliveira da Figueira, quan el capità diu en la versió catalana: el pitjor fóra que s’hagués canviat de casa. En canvi, en la versió québécois ho expressa així: ce serait bien l’boutte si i avait déménage au 1er julliet, que vindria a dir: només faltaria que s’hagués mudat l’1 de juliol:

IMG_6413

La vinyeta on es fa referència a l’1 de juliol del Quebec

Els bars del capità Haddock

11 febr.

Deixant a en Tintín a banda, el capità Haddock és segurament el personatge més icònic de la família creada per Hergé, tant és així que és un nom que ha quedat en l’imaginari col·lectiu de diverses generacions de lectors. Fent una recerca ràpida per la xarxa social Facebook, hem trobat un gran nombre d’establiments -especialment bars- repartits per tot l’estat espanyol que duen el nom del capità. A continuació indiquem uns quants exemples:

Restaurant – taverna Haddock a Barcelona – Carrer València 181
https://www.facebook.com/haddock.barcelona/?ref=br_rstaverna_haddock

Haddock Bar – Pub a Santander – Carrer Valliciergo 6
https://www.facebook.com/haddockbar/?ref=br_rs
bar haddock

Taberna de Haddock a Cadis – Carrer Obispo Cerero,1
https://www.facebook.com/TabernaDeHaddock/?ref=br_rs
taberna

Sala concerts Haddock a Alcorcón – Carrer Japon, 1
https://www.facebook.com/Sala-Haddock-197297016958377/?ref=br_rs
alcorcon

Discoteca Capitán Haddock Puerto a Alacant – muelle de levante n* 6
https://www.facebook.com/Capitan-haddock-puerto-720388041368006/?ref=br_rs
disco haddock

Bar Capitán Haddock a Salamanca – Carrer Concejo, 15
https://www.facebook.com/Capit%C3%A1n-Haddock-261180854219820/
salamanca

Pub Capitán Haddock a Cáceres – Carrer Pizarro 7
https://www.facebook.com/Capitanhaddockcaceres/
caceres

Haddock Bar a Àvila – PLAZA DE LA VILLA 10 – La Adrada (Ávila)
https://www.facebook.com/Haddockbarlaadrada/
avila

Bar Capitán Haddock a Castro-Urdiales – Paseo Playa de Ostende, s/n
https://www.facebook.com/barcapitanhaddock/
castro

Capitán Haddock Matalascañas Beach Club – Paseo Marítimo de Caño Guerrero, 45 (Almonte)
https://www.facebook.com/CapitanHaddockMatalascanasBeachClub/
matalascañas

Haddock Café a Eivissa – Paseo de las Pitiusas
https://www.facebook.com/haddockcafeibiza/
ibiza

Capitán Haddock – Cafè i Parc Infantil a Nájera (La Rioja) – Calle San Pedro, 0
https://www.facebook.com/Capit%C3%A1n-Haddock-Caf%C3%A9-Parque-Infantil-100446206681534/?ref=br_rs
rioja

Fora de la llista també podem incloure un restaurant molt tintinaire situat al barri del Poblenou de Barcelona. Es diu “Kuletos” i per tant no inclou el nom del capità, però sí que hi podem trobar un menú per a grups amb el seu nom:
http://www.restaurantekuletos.com/haddock/

Hotel de còmic

3 gen.

A prop de Saragossa podem trobar un hotel particular, ja que la decoració està inspirada en el món del còmic, i més concretament en el còmic europeu on les aventures de Tintín tenen un paper molt destacat. Començant pel seu nom – 26Labrador.es – ja ens evoca al carrer on residia Tintín, però és la gran quantitat de figures, quadres i material divers el que ens endinsa en el món del novè art.

Tot l’hotel està ambientat amb decoració del món del còmic, però destaquen les habitacions que estan tematitzades pels grans personatges del còmic europeu. Hi podem trobar una habitació dedicada a “El temple del sol” del Tintín d’Hergé, una a Corto Maltés d’Hugo Pratt, una al Lucky Luke de Morris, una altra a “La marca amarilla” de la sèrie Blake i Mortimer d’Edgar P. Jacobs, una a Spirou d’André Franquin o una altra a Astèrix d’Uderzo i Goscinny. Altres habitacions estan decorades amb autors com Enki Bilal, Moebius, Jean-Pierre Gibrat o la sèrie Pin-Ups de Yann i Berthet.

A la web de l’hotel hi podreu trobar un recull més ampli de fotografies on podem observar part de la gran col·lecció tintinaire que hi ha. Aquí en posem un petit tast:

L’hotel està situat en una finca anomenada “La Granja” del poble de Calatorao i està envoltat d’uns grans jardins amb gran diversitat d’arbres, lloc ideal pels passeigs, el silenci i la calma. Podeu consultar més informació a la seva pàgina web: http://www.26labrador.es/

hotel_map

 

Una tornada “tintinaire”

9 set.

Fa uns dies a la web oficial de Tintin, en la seva versió principal en francès, anunciaven una sèrie d’actes a la tornada de les vacances d’estiu, centrades principalment en l’àmbit de Brussel·les. Per exemple comentaven el “Rallye du journal Tintin” que va aplegar una cinquantena de cotxes clàssics, i es parlava de la presència d’un globus de Tintin a la “Balloon’s Day Parade” també celebrada a la capital belga. Aquestes activitats se celebren anualment al mes de setembre i ja les hem comentat en alguna ocasió en aquest blog.

A banda d’altres novetats editorials, en aplicacions mòbils i en figures de resina, també es comentava la presència de les figures de la nova col·lecció “El museu imaginari de Tintin” a la Galerie Tintin Hergé.

galeria

Però d’aquesta notícia el que em va sobtar més va ser el mot “tintinaire” emprat en el titular:

rentree

Fins ara aquest mot l’hem emprat en català per referir-nos als aficionats a les aventures de Tintín, una paraula que pretén englobar a tothom qui en algun moment ens hem sentit fascinats per aquest còmic, i així diferenciar d’altres paraules més especialitzades com “tintinòleg” o “tintinòfil”.  Aquests darrers anys ha estat 1001 – associació catalana de tintinaires una de les principals impulsores d’aquest adjectiu. El que no sabem és si en aquesta ocasió és una picada d’ull al mot en català o és que també es vol utilitzar aquest terme en llengua francesa.

Filibusters!

9 set.

Aquests darrers dies el nom “filibusterisme” i el seu adjectiu “filibuster” han estat molt presents degut a l’activitat duta a terme al Parlament de Catalunya. En aquest cas el mot fa referència a “una tècnica específica d’obstruccionisme parlamentari mitjançant la qual s’abusa del reglament amb l’única finalitat d’ajornar al màxim una decisió”, segons podem consultar a la Wikipedia.

filibuster

Però a mi i de ben segur que a molts tintinaires aquesta paraula ens ha recordat a un dels incomptables insults del capità Haddock. En aquest cas, l’adjectiu feia referència a uns pirates que al segle XVII i XVIII actuaven al Mar de les Antilles i que es caracteritzaven per no allunyar-se de la costa i saquejar les localitats costaneres.

La imatge anterior correspon al llibre “L’il·lustre Haddock” -recull dels renecs del capità Haddock- d’Albert Algoud que va ser publicat l’any 1991 per Casterman. Norma Editorial el va publicar en català l’any 1996, sent Albert Jané el responsable de l’adaptació a la nostra llengua.

ilustre

 

Tintín i la música clàssica

3 juny

El passat 20 de maig al programa “El suplement”, l’espai de Catalunya Ràdio presentat per Ricard Ustrell, van fer un repàs a la relació entre les aventures de Tintín i la música clàssica.

Com no podia ser d’altra manera la primera obra esmentada és “Ària de les joies” de l’òpera “Faust” de Gounod, interpretada per la gran diva Bianca Castafiore. A banda de la figura del rossinyol milanès també fan esment a altres escenes com quan Filemó Sicló reapareix a la pàgina 36 de “Els cigars del faraó” i en Tintín el sent com canta “Damunt la mar encalmada…”, que es tracta d’un fragment de l’ària de l’òpera “Madame Butterfly” de Puccini.

Enllaç a l’àudio del programa “El suplement” de Catalunya Ràdio

 

També fan referència al fet que algunes cançons d’òpera apareixen a la versió original en francès però que en català el traductor Joaquim Ventalló les va substituir per cançons tradicionals catalanes. Vegem l’exemple de la vinyeta de L’Orella Escapçada, en la versió original en francès el vigilant del museu canta la cançó del “Toreador” de l’òpera “Carmen” de Bizet, mentre que en la versió en català d’en Joaquim Ventalló el que canta és un fragment de “La filadora”:

 

Versió en francès
Versió en català

Podem escoltar les dues cançons en els següents vídeos:

 

Actualització (19/06/2017): a Catalunya Ràdio han tornat a parlar de la relació de Tintín amb la música, en aquesta ocasió en el programa “Els homes clàssics”. A part d’aprofundir amb els vincles amb la música clàssica també han tractat altres temes com els gustos musicals d’Hergé, i han comptat amb la intervenció d’Enric Reverté, membre de la directiva de l’associació 1001.

Enllaç a l’àudio del programa: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-homes-classics/programa-24-els-homes-classics/audio/966377/

 

Casa Pixi a París

22 gen.

Si teniu l’oportunitat de passejar pel centre de París i us agrada el món de les figuretes en miniatura, a la botiga “Pixi & Cie” hi passareu una molt bona estona. Es tracta d’un establiment no gaire gran, però consta de dues plantes plenes de diorames i figures de plom de petites dimensiones que converteixen l’establiment en un petit museu. La majoria de peces fan referència a escenes i personatges del món del còmic com Astèrix, Lucky Luke, Tintín, Spirou, els Barrufets, etc.

Com no podia ser d’altra manera les peces de les aventures de Tintín hi tenen un paper destacat, on per exemple podem trobar els anomenats objectes de mite. Cal destacar que també hi ha altres figures que no són del món del còmic i que representen escenes quotidianes o del món de la moda, per exemple. L’adreça és: 6 Rue de l’Echaudé, 75006 Paris

Entrada de la botiga
Escacs tintinaires
Poblat d’Astèrix
Detall d’escena amb gossos
Figuretes tintinaires

Auguste Piccard, l’àlter ego de Tornassol

17 ag.

Per a molts tintinaires és conegut que Hergé es va inspirar en el científic Auguste Piccard a l’hora de crear el personatge del professor Tornassol. La corresponsal a Brussel·les de La Vanguardia -Beatriz Navarro- ha compartit a les xarxes socials el seu article publicat el diumenge 14 d’agost on aprofundeix en la figura d’aquest científic aventurer amant de la natura i inventor del batiscaf.

Podeu llegir l’article en castellà ampliant la següent imatge:

tornassoll

Els cameos d’Hergé

25 gen.

És conegut que Hergé es va dibuixar a ell mateix i a alguns dels seus col·laboradors en determinades vinyetes de les aventures de Tintín. Per exemple el podem veure a la primera vinyeta de “Tintín al Congo” a l’estació de tren, a “El ceptre d’Ottokar” en la cerimònia on condecoren a en Tintín o a “L’afer Tornassol” en l’escena on hi ha una gentada davant del castell de Molins de Dalt.

Però on es va aprofitar al màxim el recurs del “cameo” d’Hergé va ser en la sèrie de dibuixos animats de l’any 1991 produïda per Ellipse-Nelvana, on en algun moment donat apareix la seva figura en tots els capítols. En el següent vídeo hi ha un recopilatori de totes aquestes aparicions de la figura del mestre de la línia clara a la sèrie de TV:

Per últim, recalcar que a l’inici de la pel·lícula “El secret de l’Unicorn” dirigida per Steven Spielberg, també apareix el mateix Hergé dibuixant a en Tintín, en un bonic homenatge a l’autor belga.

herge_spielberg.png

Star Wars i Tintín

17 des.

La nova entrega de “Star Wars” és una de les pel·lícules més esperades dels darrers temps, i arran de la seva estrena els mitjans de comunicació en van plens. Estem segurs que hi ha més d’un tintinaire que també és seguidor d’aquesta saga, i per això aprofitem l’avinentesa per recordar algun dels mashups (remescles) que s’han fet entre aquests dos mons que tenen tants i tants admiradors.

En primer terme podem visitar el blog de “Gilderic”, àlies Freferic Giet, un il·lustrador belga que ha dedicat tota una sèrie anomenada “Tintin vs Star Wars” on podem veure diferents personatges de les aventures de Tintín amb estètica o indumentària de “Star Wars”. Com a exemple aquest mix del capità Haddock i Han Solo:

tintin-star-wars-haddock-web

Un segon exemple és aquesta magnífica il·lustració on podem identificar ben fàcilment els dos móns de les aventures de Tintín i Star Wars. L’autor és Dan Hipp del qual podem veure els seus treballs en aquest blog: http://mrhipp.blogspot.com.es/

TINTIN-star-wars

I per acabar dos exemples més de les diferents vinculacions entre aquests dos mons que podem trobar per la xarxa són aquestes versions de la portada de Tintín al país de l’or negre, la primera d’elles realitzada per l’il·lustrador català Àlex Roca – http://www.tentacle.cat/

alex roca

CWWvxILWwAA5L2m

Visca en Tintín… i que la força us acompanyi!

← Older Entries