Una altra clicada d’ull tintinaire que hem trobat als mitjans de comunicació ha estat la portada d’aquesta setmana de la revista futbolística “France football”. Com podeu veure a la imatge, tot un homenatge a “Stoc de coc”, en aquest cas fent referència als jugadors de futbol que estan en stoc en el mercat de fitxatges.
France Football és una revista esportiva francesa bisetmanal fundada l’any 1946 i que atorga anualment la Pilota d’Or al millor jugador d’Europa.
La figura de Tintín s’ha convertit en una icona universal i molts cops és utilitzada pels mitjans de comunicació per parlar d’algun tema d’actualitat. En articles d’àmbits ben diferents hi podem trobar sovint alguna referència tintinaire, donat l’ampli ventall de temes que es tracten als còmics del reporter belga.
Una de les darreres referències ens ha sorprès força, es tracta d’aquest article d’opinió que podem llegir al “Diario siglo XXI”. En l’article es pregunta perquè Hergé mai va portar a Tintín a Espanya i respon dient que no estaria preparat per enfrontar-se als delinqüents corruptes que s’hi trobaria. Tota una crítica ferotge a la crisis que està patint Espanya a nivell econòmic, però sobretot a nivell polític i moral.
El periodista Salvador Cot ens recorda a través d’aquest article a Nació Digital que l’agost de l’any 1938, per tant ara fa 75 anys, es va començar a publicar “El ceptre d’Ottokar”, l’àlbum on va fer el debut el personatge de Bianca Castafiore. Arran d’aquesta efemèride l’article repassa la trajectòria del Rossinyol Milanès dins les aventures de Tintín, el principal personatge femení de la sèrie. Ens assenyala com Hergé va definir la peculiar manera de ser d’aquesta diva de l’opera com una barreja entre les personalitats de Renata Tebaldi i Maria Callas.
En un més que interessant article sobre la relació entre la història i el món del còmic podem trobar un apartat sobre les aventures de Tintín que fa referència primer a Tintín al país dels sòviets, on es constata el rebuig a la Revolució russa i al comunisme en l’Europa burgesa a la qual pertanyia Hergé, i en segon terme a Tintín al Congo amb el sentiment de superioritat europeu respecte les colònies africanes.
Respecte a aquesta segona referència de Tintín al Congo hi ha un enllaç a un extens article de Óscar Gual Boronat de l’IMAB – Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de Gandia que porta el títol de “El cómic como fuente histórica: el falso testimonio de Tintín en el Congo belga”, on es fa un extens estudi d’aquest còmic i tracta de provar la capacitat del còmic per ser utilitzat o no com a font històrica. Si voleu llegir l’article el pode trobar en aquest enllaç
L’admiració per les aventures de Tintín se segueix fent evident arreu amb les diferents activitats que es realitzen entorn la seva figura, encara ara 30 anys després de la mort del seu creador, Hergé.
Una altra mostra la trobem aquest estiu al poble de Villaviciosa, a Astúries on s’hi fa una petita exposició anomenada “Tintín en La Villa” de portades i escenes dels còmics de Tintín. Són un total de 27 il·lustracions que es poden veure del 7 al 17 d’agost a l’espai cultural de la Clínica Ballina.
Us deixem l’enllaç a la notícia que en parla: http://www.enlavilla.es/2013/08/07/exposicion-comics-en-villaviciosa-tintin-en-la-villa-de-la-mano-de-clinica-ballina
Tintín en català 