Per a molts tintinaires és conegut que Hergé es va inspirar en el científic Auguste Piccard a l’hora de crear el personatge del professor Tornassol. La corresponsal a Brussel·les de La Vanguardia -Beatriz Navarro- ha compartit a les xarxes socials el seu article publicat el diumenge 14 d’agost on aprofundeix en la figura d’aquest científic aventurer amant de la natura i inventor del batiscaf.
Podeu llegir l’article en castellà ampliant la següent imatge:
El periodista Salvador Cot ens recorda a través d’aquest article a Nació Digital que l’agost de l’any 1938, per tant ara fa 75 anys, es va començar a publicar “El ceptre d’Ottokar”, l’àlbum on va fer el debut el personatge de Bianca Castafiore. Arran d’aquesta efemèride l’article repassa la trajectòria del Rossinyol Milanès dins les aventures de Tintín, el principal personatge femení de la sèrie. Ens assenyala com Hergé va definir la peculiar manera de ser d’aquesta diva de l’opera com una barreja entre les personalitats de Renata Tebaldi i Maria Callas.
Avui hem conegut la mort del fotògraf italià Willy Rizzo als 84 anys. Va retratar a moltes estrelles de diferents èpoques com poden ser Marilyn Monroe, Picasso, Brigitte Bardot, Coco Chanel, Marlene Dietrich o Jack Nicholson i treballà per a revistes de prestigi com Life o Paris Match.
Per molts tintinaires aquesta notícia no haurà passat desapercebuda ja que Hergé li va rendir homenatge creant un personatge basat en la seva figura, en Walter Rizotto, un paparazzi que fa la seva aparició a Les joies de la Castafiore i que també intervé a Tintín i els Pícaros. Mitjans com la BBC i el diari francès Le Point fan referència en les seves cròniques a aquest personatge creat per Hergé.
Willy Rizzo
Walter Rizotto
Bianca Castafiore és el principal personatge femení de les aventures de Tintín, una figura que ha estat àmpliament analitzada dintre de l’obra d’Hergé. Un Hergé al que sovint se l’ha titllat de misògin per no incloure més personatges femenins en les seves aventures, una acusació força absurda tenint en compte que en els còmics d’aventures de l’època les noies tenien molt poc protagonisme, tal i com el propi autor va admetre.
La periodista belga Mireille Moons va diseccionar la seva figura al llibre “Bianca Castafiore. La diva du vingtième siècle” i la seva vinculació amb el món de l’òpera ha donat peu a múltiples comentaris i comparacions amb diverses dives com Renata Tebaldi o Maria Callas, però també hi ha qui l’ha també l’ha vinculat amb Florence Foster Jenkins, considerada una de les pitjors cantants d’òpera de la història, basant-se més en la versió més còmica i ridícula que Hergé ens ofereix de la Castafiore.
Si voleu aprofundir una mica més sobre la seva figura us deixo uns enllaços de blogs i premsa que en parlen:
Capítol a part mereix la cèlebre interpretació que fa Bianca repetidament de l’ària de les Joies de l’òpera Faust, de Gounod (“Ah! je ris de me voir si belle en ce miroir”), de la qual en parlà el programa del canal 33 “Òpera en texans” dedicada a Faust.
Tintín en català 