Arxius | Curiositats RSS feed for this section

Un bonic homenatge

17 oct.

Molts són els autors que han estat influenciats per l’obra d’Hergé i que en són admiradors, per això no és estrany veure sovint alguna referència a les aventures de Tintín en llibres, còmics, sèries, pel·lícules o altres formats.

Una referència que no és gaire coneguda, però que particularment crec que està molt ben trobada, és la que fa l’autor neozelandès Dylan Horrocks en la serva novel·la gràfica Hicksville.  

A continuació podeu veure les pàgines on fa les referències, com veureu es tracta d’un autèntic homenatge a les aventures de Tintín. Fins i tot dibuixa el que segurament ha passat a més d’un tintinaire, somiar trobar-nos nous àlbums de Tintín que encara no hem llegit!

Hicksville-pag1

Hicksville-pag2

Hicksville-pag6

Hicksville-pag7

Un President tintinaire

24 gen.

Aquesta setmana el president de la Generalitat, Artur Mas, ha publicat la següent fotografia al seu compte d’Instagram en referència a l’aparador de “Continuarà Còmics”:

arturmas

En diverses ocasions ha fet palesa la seva admiració per les aventures de Tintín, per exemple recordem que pels Nadals de 2010 va participar en el programa “Tintín a la ràdio”, entrevistat per Jordi Tardà.

Maqueta de tren d’Objectiu: la Lluna

21 des.

Si unim dues grans passions com Tintín i les maquetes de tren poden sorgir petites grans meravelles com la que es pot veure en aquest vídeo. El responsable és en Raül Valls, editor i director de la revista “Más Tren” que ha recreat de manera admirable el Centre de Recerques Atòmiques que apareix a l’àlbum d’Objectiu: la Lluna. Gaudiu dels detalls de la maqueta, que n’hi ha uns quants!

Història d’un article

24 juny

Hi ha vegades que les hemeroteques ens permeten recuperar o descobrir històries ben interessants i fins i tot ser punt de partida per investigar més a fons sobre algun tema. I en l’ambit tintinare també en tenim algun exemple gràcies a l’hemeroteca del diari La Vanguardia.

Tot comença un 23 d’abril de l’any 1964 amb la publicació d’aquest article a càrrec de l’escriptor Luis Romero on aprofita la diada de Sant Jordi per fer una reflexió sobre els llibres i parlar de les diferents lectures que fan els integrants de casa seva. Un dels integrants és Javier Romero, el seu fill que llavors té 8 anys, del qual explica que és lector des dels 3 anys, que entre els exemplars de la seva bibliotaca hi figura L’afer Tornassol i que el Javier està pendent de saber si hi ha un nou àlbum de Tintín per compar-lo.

Javier Romero amb gorra de patró, acompanya el seu pare

Javier Romero amb gorra de patró, acompanya
el seu pare

Gairebé cinquanta anys després en Joan Manuel Soldevilla, professor i autor de diversos assaigs sobre la figura de Tintín, cercant informacions aparegudes a la premsa sobre el personatge d’Hergé mitjançant l’hemeroteca de La Vanguardia, descobreix l’article i conclou que el Javier és el primer lector documentat que consta com a lector de les aventures de Tintín a casa nostra. A partir d’aquest article en Joan Manuel aconsegueix contactar amb aquell nen, Javier Romero, que actualment és investigador i docent de la Universitat de Barcelona. Arriben a trobar-se i en Javier explica com les aventures de Tintín el van captivar de ben petit i van passar a formar part de la seva vida.

En Joan Manuel ens ho explica mitjançant l’article “El primer nen que va llegir Tintín” que es publica a la revista nº 17 de l’associació catalana de tintinaires 1001. Posteriorment també reprodueix l’article dintre del seu llibre “Som i serem (tintinaires)”.

I encara la història té un doble epíleg. Primer amb la publicació també a La Vanguardia de l’article de Màrius Serra titulat “El primer lector” on fa referència a aquest fet  i la trobada amb Javier Romero. I per últim el blog del propi Javier Romero, on fa referència a tota la història i ens dóna les seves impressions, tot comentant com el cercle es tanca al propi diari La Vanguardia mig segle després. Una història que el propi Javier explica que va continuar quan van néixer els seus fills i es va tornar a endinsar en les aventures de Tintín.

22 de maig – Naixement d’Hergé

22 maig

22maig El 22 de maig de 1907 fou la data de naixement del mestre Hergé, per tant avui es commemora el seu aniversari. Com a curiositat, tal i com podeu veure en la imatge, a la pàgina 54 de “Tintín i els Pícaros” podem veure que el nom del carrer és “22 de mayo”, un autohomenatge?

Parlant d’efemèrides, un enllaç molt recomanable és el calendari perpetu d’Hergé on per cada dia de l’any es publica alguna efemèride relacionada amb Tintín o Hergé que va passar aquell dia. No és cap novetat donat que aquest calendari ja va ser publicat el 2010, però és una bona manera d’anar descobrint fets de l’obra i la vida de Geroges Remi.

Els ous de Pasqua

31 març

Com cada Setmana Santa tornen les tradicions d’origen religiós, una de les més seguides a Catalunya és la de la mona de pasqua, de la qual cada any podem trobar-ne alguna que tingui motius tintinaires. L’any passat va ser força prolífic en mones dedicades al món de Tintín degut a l’estrena de la pel·lícula El secret de l’Unicorn d’Steven Spielberg.

Però en altres indrets d’Europa, especialment en països de l’Est però també a França i a Bèlgica, hi ha la tradició de pintar ous (poden ser ous reals o de dolços)  i amagar-los pel jardí o la casa per a que els nens els trobin. Com més ous es troben, més caramels s’obtenen al final. Hergé ens mostrà en més d’una ocasió en les revistes Tintin aquesta tradició força arrelada en les famílies cristianes, ja que per Setmana Santa solia incloure algun dibuix felicitant les pasqües i on els ous hi tenien un paper destacat.

joyeuses-paques tintin paques

Els viatges de Tintín

24 febr.

La botiga oficial de Tintín situada al carrer Rue de la Colline 13 de Brussel·les és un dels llocs de referència tintinaire a l’hora de visitar la capital belga. Situada al centre de la ciutat, a tocar de la Grand Place, des de fa un grapat d’anys s’ha convertit en un dels reclams comercials de la ciutat on s’hi pot trobar tota mena de producte oficial de Tintín.

boutiquetintin1

Ara han canviat la vitrina central, i com podeu veure en la imatge, han decidit posar un mapa mundial amb els diferents indrets que ha visitat en Tintín en les seves aventures, acompanyant cada lloc amb la portada de l’àlbum corresponent. Des d’Estats Units fins a la Xina, del Perú a Indonèsia, o de l’Oceà Àrtic al Congo, sense obildar el viatge lunar, una gran varietat de països que el jove reporter ha visitat en els 23 àlbums de la saga.

Una idea que no és nova ja que per exemple va sortir publicat un mapamundi similar en una edició especial de la revista geogràfica “GEO” dedicada a Tintín, però no per això deixa de tenir el seu efecte i recorda als lectors la gran quantitat de quilòmetres (aproximadament un milió de quilòmetres segons càlculs que indica Joan Manel Soldevilla al llibre L’abecedari de Tintín) que Hergé va fer fer al seu personatge i que a molts de nosaltres també ens va fer viatjar i descobrir noves cultures sense sortir de casa, simplement gaudint amb la lectura d’un còmic de Tintín.