Arxius | Opinió RSS feed for this section

L’absurda censura de Moulinsart S.A.

16 oct.

Una altra vegada ho han tornat a fer. Llegeixo a les xarxes socials que Moulinsart S.A., l’empresa que gestiona els drets de l’obra d’Hergé, exigeix retirar el cartell de la pròxima trobada tintinaire del 26 i 27 d’octubre a Begur per “considerar-la una adaptació no autoritzada”.

Un cartell d’una trobada anual que any rere any s’ha de fer de forma imaginativa perquè no contingui directament cap dels personatges dels còmics dibuixats però que almenys contingui alguna referència tintinaire. Doncs aquest any ni això.

begur_abans

Versió original del cartell

begur_despres

Versió després de la censura

Independentment de si ens agrada més o menys cada versió del cartell, el fet remarcable és que aquesta empresa torna a censurar l’activitat d’una associació sense ànim de lucre que vol promoure i divulgar l’obra d’Hergé. El que han aconseguit és que es faci un cartell d’una trobada tintinaire sense cap referència al món de Tintín, enhorabona per l’absurditat.

L’actitud censuradora d’aquesta empresa ja ve de lluny, tant 1001, associació catalana de tintinaires com altres associacions tintinares han patit les amenaces judicials, les multes, i les restriccions per part d’aquesta empresa per no utilitzar les imatges dels còmics que promouen.

Cal remarcar que no sempre s’han sortit amb la seva, com fou en el cas d’una sentència en un litigi entre l’associació neerlandesa “Hergé Genootschap” i Moulinsart que vam explicar en aquest blog. Realment la militància de les associacions tintinaires és d’admirar per seguir fent tantes activitats quan tenen l’empresa que gestiona els drets en contra. Moulinsart S.A., no és absurd el que esteu fent amb les associacions?

Restaurant amb decoració tintinaire

17 març

Fa poc llegia un article sobre un restaurant amb decoració tintinaire a Schaerbeek, molt a prop de Brussel·les. El seu propietari és un fervent tininaire que ja fa 28 anys que té aquest establiment i el va decidir ambientar amb dibuixos i cartells que reten homenatge al personatge d’Hergé. Ja fa un quants anys, coincidint amb el “boom” de l’estrena de la pel·lícula d’Spielberg, des de Moulinsart S.A. (l’empresa que gestiona els drets de Tintín) li van ordenar retirar algunes de les peces. Pel que explica finalment no van aconseguir el seu propòsit i l’únic que va aconseguir és publicitat pel restaurant.

Decoració del restaurant

Una altra derrota per la societat gestora dels drets d’Hergé de la qual me n’alegro, aquesta societat fa molts anys que ha portat a l’extrem el control sobre l’ús de tot el relacionat amb Tintín, inclús sobre els particulars i associacions sense ànim de lucre que en volen fer difusió. No és d’estranyar per tant que quan es fan obres d’homenatge al món del còmic la figura de Tintín hi sol ser absent a causa de les restriccions que imposa aquesta empresa, tota una llàstima.

I si parlem de restaurants amb decoració tintinaire, no ens podem oblidar que al barri del PobleNou de Barcelona ja fa molts anys que existeix el restaurant Kuletos, al carrer del Dr. Trueta, 220. En Nèstor i companyia ens rebran encantats a tots els seguidors de les aventures de Tintín.

Restaurant Kuletos
Restaurant Kuletos

De paraigües i gavardines

25 febr.

En un article publicat la setmana passada a “El Periódico de Catalunya”, on l’escriptor Javier Pérez Andújar ens parla de paraigües i gavardines, hi trobem diferents referències tintinaires i ens deixa una frase remarcable: “Tot el que sabem és a Tintín”. I enllaça amb el tema de l’article dient que podem “ser de paraigua com Tornassol o de gavardina a la manera de Tintín”.

Queda clar que l’escriptor és un gran admirador de l’obra de l’autor belga, ja que també afirma que “cada una de les coses que som les va deixar escrites Hergé”.

Tintinaires, sou més de paraigües de Tornassol o de gavardina com Tintín?

 

Entrevista a la directora del museu Hergé

4 set.

El passat 27 d’agost a les pàgines de cultura del diari La Vanguardia es va publicar una entrevista a l’actual directora del museu Hergé, Anne Eyberg. En ella parla sobre els origens i els objectius del museu i també dóna la seva opinió sobre diferents punts de la vida i l’obra del creador de Tintín.

A continuació us deixem imatges de les pàgines del diari amb l’entrevista:

Ets de Tintín o de Spirou?

21 ag.

L’expert en el món del còmic Álvaro Pons va publicar la setmana passada aquest molt bon article al diari El País, en què contraposa a dos dels grans personatges del món del còmic: Tintín i Spirou.

Els seguidors del jove reporter belga són els grans defensors de la denominada línia clara o de l’Escola de Brussel·les que va tenir a Hergé com a principal referent. D’altra banda els seguidors del grum s’identifiquen amb l’escola de Marcinell que tenia a Jijé i Franquin com a fundadors i on el dibuix era una barreja caricaturista i realista. A mig camí d’aquestes dues escoles Pons ens situa a Yves Chaland, un dels autors que va tenir l’oportunitat de continuar dibuixant Spirou, però que es va quedar en un intent inacabat que avui és quasi una obra de culte a causa de la mort prematura de l’autor en un accident de cotxe. Ara fa poc Dibbuks ha publicat a Espanya una cuidada edició d’aquesta obra inacabada de Spirou.

spirou

Spirou d’Yves Chaland

Va de subhastes

12 juny

La figura de Tintín en els darrers anys ha aparegut als mitjans de comunicació a causa de les elevades xifres que es paguen en les cases de subhastes per dibuixos originals, edicions d’àlbums molt buscades o rareses diverses. Ja podem considerar que ha deixat de ser un fet excepcional el fet que les obres d’Hergé circulin per les subhastes d’art i suscitin l’interès dels compradors.

congo

L’àlbum subhastat

Una de les últimes ocasions en què la premsa s’ha fet ressò ha estat per la venda d’un exemplar molt rar de Tintín al Congo, a través de Catawiki, un dels portals de subhastes on-line més important. El preu que es va pagar fou d’uns 39.000 €, una xifra gens menyspreable però no comparable als preus que s’han arribat a pagar per originals d’Hergé. El que destaca és la raresa d’aquest còmic, editat l’any 1948, i que l’editorial Casterman va utilitzar com a prototip per la prevenda, motiu pel qual l’àlbum no conté els textos, tal com es pot observar a la fotografia de la portada.

També és interessant llegir l’article “Tintín anarquista” que Javier Pérez Andújar va publicar al diari El País, arran de la venda d’un dibuix original de Tintín que era propietat d’un cantant anarquista francès. Amb aquest punt de partida l’article fa un repàs a la figura de Tintín i acaba fent referència a un “Manifest contra una exposició sobre Tintín i Hergé” publicat al mateix diari l’any 1984.

A la recerca de Tintín

7 maig

Juan Porcar, que fou un destacat pilot de motos i cotxes en el mític rally París-Dakar, ha escrit un article sobre el nostre estimat Tintín. Porcar ha cedit una de les seves motocicletes per l’exposició de vehicles del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i amb aquest breu escrit ens ha recordat com va descobrir les aventures creades per Hergé.

Destaca que quan participava en les carreres a l’Àfrica, “cada vegada que veia les piràmides, travessava la selva o el desert del Sàhara, em venia a la memòria Tintín”. Es tracta d’una d’aquestes petites històries que diverses generacions de tintinaires hem tingut amb les aventures del jove reporter, i que fan que aquest personatge de còmic sigui tan especial.

Gràcies a en Joan Trulls a continuació podeu llegir l’article en la versió catalana de “El Periódico de Catalunya”:

porcar

L’enllaç a la web de El Periódico, en versió castellana, és el següent: http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/juan-porcar-busca-tintin-salon-comic-barcelona-5108041

I perquè no un spin-off de Tintín?

23 març

Aquest passat dijous 20 de març es va fer una taula rodona amb el títol “El futur de Tintín: noves aventures?” a l’auditori de la biblioteca de Can Fabra. El debat entre els ponents i la resta d’assistents a l’acte va ser d’allò més interessant, ja que es van poder confrontar diferents opinions sobre com s’hauria de continuar el llegat d’Hergé.

Aquest debat s’ha revifat arran de les declaracions dels gestors de l’obra d’Hergé on anunciaven la publicació de noves aventures cap a l’any 2052 per evitar que el personatge passi a ser de domini públic. D’opinions hi ha per tots els gustos, des dels que opten per donar per concloses definitivament les aventures de Tintín amb la mort del seu autor, fins als que són partidaris que un altre autor o autors reprenguin les seves aventures, d’una manera similar al que s’està fent amb Astèrix. En aquest punt també s’ha de recordar la voluntat del mateix Hergé sobre el fet que no es publiquessin més aventures del seu personatge més conegut.

Com a opinió particular seria partidari de respectar la voluntat del creador de Tintín i deixar la sèrie tal com està. De la mateixa manera també haig de dir que com a molts tintinaires m’agrada veure novetats entorn de la figura de Tintín, recordem que a avui en dia les activitats, llibres i el marxandatge entorn d’aquest personatge segueixen ben presents.

Personatges de TintínTot això em fa pensar en una opció que desconec si els gestors del llegat d’Hergé s’han arribat a plantejar mai, la de fer un “spin-off” sorgit de les aventures de Tintín.

Un “spin-off” és una nova sèrie derivada d’una inicial, el més comú és fer-ho a través d’un personatge o grup de personatges. Potser el cas més conegut en el món del còmic franco-belga seria els dels “Barrufets”, que van sorgir com una nova sèrie després de la seva aparició a un còmic de “Jan i Trencapins”. En aquest cas però l’autor és el mateix en ambdós casos, el belga Peyo. Altres exemples del còmic europeu els podríem trobar en “Rantanplan”, el gos sorgit de les aventures de Lucky Luke, o en “Marsupilami”, creat a les pàgines d’“Espirú i Fantàstic”, i que després desenvolupà la seva pròpia sèrie d’àlbums.

La família de personatges de Tintín és prou gran i variada per apostar per fer una nova sèrie que podria mantenir l’estil de la línia clara i alguns elements de les aventures de Tintín tot començant de zero amb un altre autor. I evidentment per fer això, no caldria esperar fins a l’any 2052, parlar a tants anys vista no l’hi veig gaire sentit.

Tintín als centres d’ensenyament

24 març

escolaAl diari digital empordanès “Encesa” podem llegir un interessant article de reflexió d’en Joan Manuel Solvevilla sobre les aventures de Tintín als centre d’ensenyament. Soldevilla, autor d’assajos com “L’abecedari de Tintín” o “Univers Hergé”, ens planteja la conveniència o no de fer de Tintín una lectura obligatòria en l’ensenyament secundari.

Tal com diu al final de la reflexió “Cal que les noves generacions descobreixin Tintín, però cal fer-ho sempre recordant que l’obra d’Hergé és un espai i una escola de llibertat.”

Article a El País Semanal

9 març

L’escriptor i periodista Luis Miguel Ariza va aprofitar la commemoració dels 30 anys de la mort d’Hergé per escriure un article sobre Tintín en el blog “Planeta Prohibido” del diari “El País”.

Tot i no considerar-se tintinaire, analitza les claus de l’èxit de l’obra d’Hergé en l’article “Tintín, el eterno periodista que jamás escribió un artículo”