Tintín en català

Per completar les tres entrades sobre treballs de recerca sobre les aventures de Tintín, ara comentarem un altre magnífic treball titulat “Tintín i la història del s.XX” a càrrec d’Eduard Grandío. Veiem que la temàtica no té res a veure amb els dos treballs comentats en les darreres entrades, fet que demostra la gran varietat de punts de vista des dels quals es poden analitzar les aventures de Tintín.

Amb aquest treball de recerca es vol demostrar que Les Aventures de Tintín, “relaten sorprenentment els fets històrics més importants del segle passat”. Per això ha agafat els còmics que tenen més rellevància a nivell de fets històrics i per cadascun d’ells primer ha fet una síntesi de l’àlbum i després una síntesi històrica. També per a cadascun d’ells ha explicat les fonts d’informació que inspiraren a Hergé per a fer el còmic i finalment ha fet una anàlisi de l’àlbum, explicant vinyetes concretes i relacionant-les amb el fet històric. En un darrer apartat també ha comentat curiositats o anècdotes del còmic analitzat.

El llistat d’àlbums i contexts històrics analitzats en profunditat en el treball són:

1. Tintín al país del Soviets –> la Revolució Comunista
2. Tintín al Congo –> la colonització del Congo
3. Tintín a Amèrica –> els EUA als inicis del s.XX
4. Els cigars del faraó –> Egipte, Aràbia i Índia als anys 1920-1930
5. El Lotus blau –> l’expansionisme japonès
6. L’orella escapçada –> la Guerra del Chaco (1932-1935)
7. El ceptre d’Ottokar –> l’annexió d’Àustria a Alemanya
8. Tintín al país de l’or negre –> conflictes a Palestina
9. L’afer Tornassol –> la Guerra Freda

La llei seca

Mitjançant l’anàlisi dels àlbums i l’explicació que es fa de les vinyetes comprovem com de manera més o menys explícita es van reflectint situacions històriques reals o fets concrets. Un dels múltiples exemples són les vinyetes de Tintín a Amèrica que fan referència a la Llei Seca (prohibició de vendre begudes alcohòliques) establerta als Estats Units entre 1920 i 1933, fet que va ser aprofitat per grups mafiosos, el més famós dels quals estava liderat per Al Capone.

Incident de Mukden

Un exemple d’un fet concret real que es reflecteix en les aventures de Tintín és l’anomenat “Incident de Mukden”, que apareix a El lotus blau. Aquest fet fa referència al tram del ferrocarril del sud de Manxúria de propietat japonesa que fou dinamitat el 18 de setembre de 1931. Es creu que foren els mateixos japonesos els qui dugueren a terme aquest sabotatge per així tenir un casus belli que els permetés la invasió de la zona xinesa de Manxúria.

A part de les múltiples fonts d’informació que es van consultar per fer el treball, l’Eduard va fer una entrevista a l’expert tintinòleg Philippe Goddin, autor de la cèl·lebre “Chronologie d’une oeuvre“, la qual inclou en un annex. Amb aquesta entrevista, en la qual es tracten diversos punts del treball de recerca, es completa aquest exhaustiu estudi on es demostra que els còmics de Tintín també són una lliçó d’història del segle XX.

Un altre cas d’un excel·lent treball de recerca relacionat amb les aventures de Tintín porta el títol de “Tintín al laboratori”, realitzat per Aina Martí de l’Institut Ernest Lluch de l’Eixample de Barcelona. El treball consisteix en analitzar diverses vinyetes dels còmics de Tintín on apareixen fenòmens científics amb l’ojectiu de determinar fins a quin punt és versemblant la ciència que apareix a l’obra d’Hergé.

I és que Hergé es documentava per tots els aspectes de la seva obra, inclós el científic, potser el cas més evident són els dos àlbums de l’aventura lunar, però en aquest treball comprovem que en els còmics hi ha nombroses escenes relacionades amb fets científics. Una de les motivacions per fer aquest treball va ser el programa del QuèQuiCom titulat “Tintín i l’aventura de la ciència” que l’any 2008 va dedicar a analitzar la ciència dels còmics d’Hergé, el podeu consultar en aquest enllaç. També el professor Manuel Moreno i seva la seva xerrada “A la Lluna… amb en Tintin: ciència i còmic” va ser un altre dels causants.

El treball analitza els fenòmens de fins a 15 àlbums diferents, des de Tintín al País dels soviets fins a Tintín al Tibet. Per a veure’n un exemple posem a continuació aquest de l’Afer Tornassol, titulat “És perillosíssim de telefonar durant una tempesta!”:

“El capità Haddock sap el perill que suposa el fet d’estar en contacte amb materials conductors durant una tempesta, i així ho expressa per mitjà d’aquestes paraules quan una senyora el truca per error en aquestes circumstàncies. Tot i saber-ho, però, el capità surt molt malparat de la trucada perquè just en el moment en què parla per telèfon cau un llamp als cables del seu castell i ell surt disparat cap al sostre. Al contrari del que pugui semblar a primera vista, aquest episodi és possible a la vida real. Si suposem que durant la trucada el capità Haddock té les cames flexionades, la descàrrega que rep procedent del cable de telèfon estimula una reacció muscular que el fa sortir disparat cap a la làmpada.”

Com a conclusió del treball, després d’analitzar els diferents fenòments i comprovar que hi ha episodis versemblants a nivell científic i altres que no tant, ens diu: “Hergé se servia de la ciència per donar més versemblança als seus còmics, però no per això deixava de banda la seva imaginació. Per tant, podem concloure que Hergé es va basar en coneixements científics reals per a crear una ciència pròpia dels còmics de Tintín.”

Per últim destacar que en el treball també es van fer pràctiques a l’Institut de Ciències Fotòniques-UPC per estudiar fenòmens lumínics, com són l’arc de Sant Martí amb els colors al revés de Les 7 boles de cristall i la utilització de la lupa a Tintín al Congo per cremar el cap d’un elefant.

Potser les aventures de Tintín ja no són tant seguides per les noves generacions (recordem que és un còmic que neix l’any 1929!) però tampoc podem negar que tenen quelcom d’especial que les converteixen en un clàssic dintre del món del còmic. I per això a molts nens i joves d’avui en dia encara els segueix atrapant llegir els àlbums i descobrir-hi una obra de gran qualitat, una obra que mereix una segona lectura i una anàlisi acurada. Per això en poc temps hem pogut trobat tres treballs de recerca al voltant de les aventures de Tintín, els tres d’àmbits ben diferenciats però tots prou interessants i ben documentats.

El primer porta el títol de “Anàlisi de la caracterització física  dels figurants a  Les aventures de Tintin“, i el seu autor és Martí Amargant, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.

Tal i com ens indica en el resum en el treball s’intenta respondre la pregunta de si Hergé va treballar la caracterització dels personatges figurants amb tant de detall com feia amb altres aspectes de la seva obra. S’ha estudiat la correlació entre l’aspecte físic dels personatges i la seva agrupació segons la procedència o funció en el còmic a través de la classificació de 20 trets físics de 535 personatges i un posterior estudi de les dades recollides.

Amb aquesta gran base de dades dels personatges secundaris ha pogut provar que cada grup té el seu propi esterotip que el fa específic i que els membres del grup tendeix a assemblar-s’hi, així que Hergé procurava que cada personatge participés d’un estereotip d’acord amb la seva funció i procedència. Conclou que a les aventures de Tintín, els figurants serveixen per contextualitzar però al mateix temps que Hergé va cuidar molt el detall de la caracterització física dels personatges menys importants.

Aquest gran treball de classificació i d’anàlisi dels resultats ha tingut diversos premis, entre els quals un Recerca Jove de la Generalitat de Catalunya. A més l’Alfred Rodríguez Picó (reconegut tintinaire) li va fer una petita entrevista al seu programa de ràdio de La Xarxa, la podeu escoltar en aquest enllaç.