Arxius | febrer, 2013

Willy Rizzo

26 febr.

Avui hem conegut la mort del fotògraf italià Willy Rizzo als 84 anys. Va retratar a moltes estrelles de diferents èpoques com poden ser Marilyn Monroe, Picasso, Brigitte Bardot, Coco Chanel, Marlene Dietrich o Jack Nicholson i treballà per a revistes de prestigi com Life o Paris Match.

Per molts tintinaires aquesta notícia no haurà passat desapercebuda ja que Hergé li va rendir homenatge creant un personatge basat en la seva figura, en Walter Rizotto, un paparazzi que fa la seva aparició a Les joies de la Castafiore i que també intervé a Tintín i els Pícaros. Mitjans com la BBC i el diari francès Le Point fan referència en les seves cròniques a aquest personatge creat per Hergé.

rizzo

Willy Rizzo

rizotto

Walter Rizotto

Els viatges de Tintín

24 febr.

La botiga oficial de Tintín situada al carrer Rue de la Colline 13 de Brussel·les és un dels llocs de referència tintinaire a l’hora de visitar la capital belga. Situada al centre de la ciutat, a tocar de la Grand Place, des de fa un grapat d’anys s’ha convertit en un dels reclams comercials de la ciutat on s’hi pot trobar tota mena de producte oficial de Tintín.

boutiquetintin1

Ara han canviat la vitrina central, i com podeu veure en la imatge, han decidit posar un mapa mundial amb els diferents indrets que ha visitat en Tintín en les seves aventures, acompanyant cada lloc amb la portada de l’àlbum corresponent. Des d’Estats Units fins a la Xina, del Perú a Indonèsia, o de l’Oceà Àrtic al Congo, sense obildar el viatge lunar, una gran varietat de països que el jove reporter ha visitat en els 23 àlbums de la saga.

Una idea que no és nova ja que per exemple va sortir publicat un mapamundi similar en una edició especial de la revista geogràfica “GEO” dedicada a Tintín, però no per això deixa de tenir el seu efecte i recorda als lectors la gran quantitat de quilòmetres (aproximadament un milió de quilòmetres segons càlculs que indica Joan Manel Soldevilla al llibre L’abecedari de Tintín) que Hergé va fer fer al seu personatge i que a molts de nosaltres també ens va fer viatjar i descobrir noves cultures sense sortir de casa, simplement gaudint amb la lectura d’un còmic de Tintín.

El meteorit misteriós

16 febr.

estel1Fets com l’aproximació de l’asteroide 2012 DA14 a 27.600 quilòmetres de la Terra o la  caiguda d’un meteorit al centre de Rússia ens fan venir al cap un tema que Hergé ja va tractar en l’àlbum l’Estel Misteriós, publicat per primer cop l’any 1942.

En aquest àlbum de Tintín un meteorit s’acosta a la Terra i el professor Càlix pronostica la fil del món degut a l’impacte d’aquest en la superfície terrestre.

Afortunadament els càlculs resulten ser erronis i el bòlid passa a uns 45.000 quilòmetres de la Terra, però un tros es desprén i arriba a impactar a l’Oceà Àrtic. El professor Càlix descobreix en l’aerolit un nou metall que anomena calixtè, i aquest fet provoca l’expedició per recuperar el fragment caigut, en la que se centra gran part de la història d’aquest àlbum.

Al Telenotícies Vespre de TV3 també van il·lustrar la història de la caiguda de meteorits sobre la Terra amb alguna referència cinematogràfica (basant-se en la teoria que un meteorit va causar la desaparició dels dinosaures) i també amb el còmic del que hem parlat, l’Estel Misteriós.

L’enllaç a la notícia és el següent: http://www.324.cat/video/4468719/HISTORIA-DE-LA-CAIGUDA-DE-METEORITS-SOBRE-LA-TERRA

El rossinyol milanès

10 febr.

Bianca Castafiore és el principal personatge femení de les aventures de Tintín, una figura que ha estat àmpliament analitzada dintre de l’obra d’Hergé. Un Hergé al que sovint se l’ha titllat de misògin per no incloure més personatges femenins en les seves aventures, una acusació força absurda tenint en compte que en els còmics d’aventures de l’època les noies tenien molt poc protagonisme, tal i com el propi autor va admetre.

Llibre sobre CastafioreLa periodista belga Mireille Moons va diseccionar la seva figura al llibre “Bianca Castafiore. La diva du vingtième siècle” i la seva vinculació amb el món de l’òpera ha donat peu a múltiples comentaris i comparacions amb diverses dives com Renata Tebaldi o Maria Callas, però també hi ha qui l’ha també l’ha vinculat amb Florence Foster Jenkins, considerada una de les pitjors cantants d’òpera de la història, basant-se més en la versió més còmica i ridícula que Hergé ens ofereix de la Castafiore.

Si voleu aprofundir una mica més sobre la seva figura us deixo uns enllaços de blogs i premsa que en parlen:

Capítol a part mereix la cèlebre interpretació que fa Bianca repetidament de l’ària de les Joies de l’òpera Faust, de Gounod (“Ah! je ris de me voir si belle en ce miroir”), de la qual en parlà el programa del canal 33 “Òpera en texans” dedicada a Faust.

Caminada per a tintinaires

7 febr.

El diumenge 24 de febrer l’associació 1001 organitza la segona edició de la caminada tintinaire a Cal Marçal (Puig-Reig, Berguedà), una ocasió per a gaudir de la natura i fer exercici que acaba amb un merescut esmorzar.

La inscripció és oberta a tothom, si hi vols participar les dades són les següents:

HORARI SORTIDA: de 8 a 9 del matí (des de la plaça de l’església de Cal Marçal)
INSCRIPCIONS: el mateix dia
PREU: 8€

Informació a http://www.1001.cat/act/caminada2.htm

Finalitza l’exposició “Tintín Making OF”

6 febr.

Segons ens informa en Jordi Tardà, més de 55.000 persones van visitar l’exposició “Tintin Making Of” que es va fer al CCC Octubre de València.

La mostra comptava amb 59 quadres de la col·lecció de Tardà amb l’objectiu de donar a conèixer el procés de creació de les aventures de Tintín. S’hi han exposat planxes des de Totor, origen de Tintín (any 1926), fins a “Tintín i els Pícaros” (any 1976), a més del tercer quadre que Andy Warhol va dedicar a Hergé.

tardaL’exposició era continuació de “Tintín en el món d’Hergé” que es va poder veure a Girona, Madrid, València, Vitòria i Àvila i que van visitar més de 800.000 persones.