Concurs de fotografia tintinaire

21 oct.

Fa uns dies des de 1001, associació catalana de tintinaires s’anunciava la creació d’un concurs de fotografia tintinaire, en memòria de Joan Trulls, que fou un dels socis més participatius i reconeguts de l’entitat. Les fotografies evidentment han de tenir un vincle amb el món tintinaire, cal destacar que hi ha temps fins al 20 de gener de 2019 per enviar-les. Mitjançant un jurat es decidirà el guanyador que rebrà una placa i un obsequi tintinaire. Per participar-hi llegiu bé les bases del concurs a la web de 1001, cal prestar atenció a la forma de presentació, ja que no es poden enviar digitalment.

fotografia

Esperem que us animeu a presentar les fotografies de temàtica tintinaire, i així poder optar al premi i participar en aquest merescut homenatge a en Joan, que en nombroses ocasions va fer de fotògraf en els actes de l’associació.

Anuncis

50 anys de l’arribada a la Lluna amb Tintín

12 oct.

L’any que ve es commemorarà el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna, ja farà mig segle que Neil Armstrong va trepitar la lluna per primer cop en baixar de la nau Apol·lo XI. I per celebrar aquest aniversari el CosmoCaixa de Barcelona comptarà amb la participació del nostre heroi preferit, ja que presentarà l’exposició ‘Tintín i la Lluna, 50 anys de la primera missió tripulada

lluna

El reporter belga és un amfitrió idoni per l’exposició, ja que, de fet, va arribar a la Lluna 20 anys abans que nosaltres, en la doble aventura formada pels còmics “Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna“. En l’exposició es podran trobar il·lustracions originals procedents del Museu Hergé de Brussel·les, iconografia del coet de Tintín i peces d’aparells utilitzats en la missió Apol·lo,. La mostra també comptarà amb una reproducció oficial de l’Apol·lo XI validada per la mateixa NASA.

Podreu visitar ‘Tintín i la Lluna, 50 anys de la primera missió tripulada’ a partir del desembre i tindreu temps fins al maig del 2019.

Enllaços a la notícia:

 

Aquesta efemèride lunar de ben segur que farà que l’any que ve es parli molt dels dos àlbums de l’aventura lunar tintinaire.  Precisament fa poc el coet lunar de Tintín ja va ser protagonista d’una altra notícia en què es comentava les similituds amb la nau de què l’empresa Space X està preparant per fer els primers viatges de turisme espacial. Elon Musk, fundador de la companyia, va afirmar que li encantava el disseny del coet d’Hergé i que potser sí que es va deixar influenciar per ell.

Tintín en aranès, gallec, basc, valencià, castúo i aragonès

24 set.

Segons ens avança Jaume Vidal a El Punt Avui, ben aviat podrem llegir els còmics de les aventures de Tintín en diferents llengües i dialectes de l’estat espanyol:  gallec, basc, aranès, valencià, castúo (dialecte del castellà parlat a Extremadura) i aragonès (parlat sobretot a les valls pirinenques i que també es coneix com a fabla aragonesa). En gallec i basc ja havien estat publicats, però actualment no es reeditaven. Una gran novetats pels lectors tintinaires i particularment pels col·leccionistes dels àlbums de Tintín en diferents idiomes, que en són uns quants.

Es tracta d’una iniciativa conjunta de les editorial Trilita Ediciones i Zephyrum Ediciones, que han aconseguit l’autorització de Moulinsart -fet que no deu haver resultat gens fàcil- per a la publicació en els diferents idiomes. L’article ens detalla informació interessant sobre la publicació d’aquests àlbums i també aprofundeix amb la traducció al aranès:

L’edició serà entre 1.000 i 1.600 exemplars, segons la implantació de la llengua. El primer títol serà Les joies de la Castafiore, que estarà a les llibreries per Nadal. La tria del títol no ha estat una opció de les dues editorials catalanes, sinó que així ho va imposar Moulinsart. Cada any en sortiran dos exemplars coincidint amb Sant Jordi i el Saló del Còmic i amb Nadal.

Pel llibreter i editor de Trilita Ediciones Albert Mestres, aquestes edicions tenen una doble funció: “Apropar l’obra a la parla de la gent i també al públic col·leccionista.” Efectivament, arreu del món hi ha autèntics fans de Tintín que col·leccionen totes les edicions en llengües diferents. Per Mestres, la part delicada de l’edició han estat les traduccions. “Totes són normatives”, explica. L’aranesa porta el títol d’Es jòies dera Castafiòre i l’ha feta l’activista per la llengua, la música i la cultura araneses Tònho Casteth, que de ben jovenet va descobrir Tintín en les edicions en francès. “M’he cenyit bastant a la literalitat, però en cert casos he intentat adaptar el llenguatge a la realitat aranesa.”

14a trobada tintinaire a Cervelló

24 set.

Ja hem entrat a la tardor i com és habitual s’apropa una nova edició de la trobada tintinaire de Catalunya, organitzada per l’associació 1001. Enguany es farà a la Rambla de Josep Tarradellas de Cervelló, Baix Llobregat, el diumenge 7 d’octubre de 2018 a partir de les 11 del matí. Aquest és el programa d’actes previst:

11.00 h: Inici de la Trobada.
11.15 h: Pregó a càrrec de Jordi Faulí, arquitecte en cap de la Sagrada Família i veí de Cervelló.
11.30 h: Taller de Còmic a càrrec de Dani Gómez, dibuixant i autor del cartell de la Trobada.
11.45 h: Inauguració exposició «Jo encara diria més. Mostra de llengües tintinaires», exposada a la Biblioteca Municipal de Cervelló.
12.00 h: Jocs del món tintinaires, a càrrec de la Companyia de Jocs l’Anònima.
D’11.00 h a 14.00 h: Exposició, venda i intercanvi de productes i exhibició de cotxes clàssics amb referències tintinaires.

17.00 h: Adaptació teatral de l’obra “El capità ha desaparegut!”, pel Grup Teatral “La Calaixera” de Cervelló, amb text de David Baker, basat en una obra d’Hergé i van Melkebeke.
18.30 h: Cloenda de la Trobada.

Activitats complementàries:
Exposició «Jo encara diria més. Mostra de llengües tintinaires»
Del 7 al 30 d’octubre de 2018
De dilluns a divendres de 16:00 a 20:30; Dimecres i dissabtes de 10:00 a 14:00
Biblioteca Pública de Cervelló (Plaça de la Biblioteca, 1 – Cervelló).

trobada

Enguany serà la 14a edició i d’una jornada totalment consolidada on els seguidors de Tintín tenen l’excusa perfecte per trobar-se, gaudir i donar a conèixer l’obra creada per l’autor belga Hergé. Us animem a participar d’aquesta jornada festiva que any rere any visita un indret diferent de la geografia catalana i que demostra que la figura de Tintín encara té corda per estona.

Premi per a Norma Comics

22 jul.

La botiga Norma Comics de Barcelona ha rebut un dels màxims reconeixements del seu sector, ha estat guardonada amb el Premi Eisner a la millor llibreria internacional. Es tracta d’un dels premis que es concedeixen a la Comic Con de San Diego, segurament la fira més important del món del còmic. És la segona vegada que una llibreria espanyola aconsegueix aquest guardó, ja que el 2012 va guanyar Akira Comics, de Madrid.

norma

Botiga Norma Comics Barcelona

Norma Comics és un indret de referència a casa nostra per a tots els amants dels còmics en general, i també de les aventures de Tintín en particular. La botiga ubicada al passeig de Sant Joan número 9 es va fundar fa 35 anys i sempre ha comptat amb una presència important dels àlbums i productes derivats tintinaires, a banda de publicar diferents llibres relacionats amb el reporter belga mitjançant Normal Editorial.

El jurat ha destacat la diversitat del catàleg, la innovació o l’aposta per la divulgació cultural, i els premis Eisner també valoren la col·laboració en accions socials, apartat en el què Norma Comics destina el 0,5% de la facturació a la fundació Pare Manel. La llibreria té cinc franquícies a Vigo, Castelló, Palma de Mallorca, Pamplona i Sabadell, on la botiga regentada per Rafel Sabater també és tota una referència i està a punt de fer 25 anys.

1 de juliol, dia de mudances al Quebec

1 jul.

El dia 1 de juliol se celebra la festa nacional al Canadà, ja que es commemora la seva independència,  que va entrar en vigor l’1 de juliol de 1867. A la regió del Quebec però, molta gent aprofita aquesta data per canviar de domicili, ja que en aquesta data finalitzen la majoria dels contractes de lloguer. Per això al Quebec molts coneixen aquesta data com a “dia del trasllat” o “dia de la mudança”.

Aquesta curiositat de la regió quebequesa també es va plasmar en l’únic àlbum de Tintín que s’ha traduït al québécois, la variant del francès que es parla en aquesta zona del Canadà. Es tracta d’una edició realitzada el 2009 per Casterman de l’àlbum “Stock de Coc”, amb el títol “Colocs en stock”.

IMG_6414

Portada de l’àlbum en québécois

A la pàgina 22, en Tintín i en Haddock estan buscant la casa d’Oliveira da Figueira, quan el capità diu en la versió catalana: el pitjor fóra que s’hagués canviat de casa. En canvi, en la versió québécois ho expressa així: ce serait bien l’boutte si i avait déménage au 1er julliet, que vindria a dir: només faltaria que s’hagués mudat l’1 de juliol:

IMG_6413

La vinyeta on es fa referència a l’1 de juliol del Quebec

Els avions de Tintín, a Toulouse

13 maig

Una nova exposició relacionada amb les aventures de Tintín està a punt d’inaugurar-se, en aquesta ocasió sobre els avions que apareixen als còmics. Es podrà veure al museu Aeroscopia de la localitat francesa de Toulouse, del 22 de maig fins al 10 de gener de 2019, dues dates ben tintinaires, ja que són el dia del naixement d’Hergé i la primera aparició de Tintín, respectivament. La mostra, que estarà integrada en l’espai expositiu habitual del museu, és una col·laboració entre el Museu Hergé i el museu de l’aeronàutica de la localitat tolosenca.

avio1

Cal recordar que Hergé era un gran aficionat al món de l’aviació, i que aquest mitjà de transport té un paper rellevant dins dels còmics, ja que hi apareixen un gran nombre de models que també reflecteixen l’evolució de l’aviació al llarg del segle XX.

Si esteu interessats en visitar-la, podeu consultar informacions pràctiques a la web del museu Aeroscopia: http://www.musee-aeroscopia.fr

avio2

Paral·lelament a aquesta exposició, s’acaba de publicar el llibre “Hergé, Tintin et les avions”,  on l’enginyer aeronàutic José Miguel de la Viuda Sainz, repassa i analitza els avions que Hergé va dibuixar a les aventures de Tintín i altres còmics. Des d’un avió de combat soviètic anomenat Polikarpov (Tintin al País dels sòviets – 1929), fins a l’americà Boeing 747 (Tintín i els Pícaros – 1976), el llibre repassa una cinquantena de models de l’obra d’Hergé.