Ets de Tintín o de Spirou?

21 ag.

L’expert en el món del còmic Álvaro Pons va publicar la setmana passada aquest molt bon article al diari El País, en què contraposa a dos dels grans personatges del món del còmic: Tintín i Spirou.

Els seguidors del jove reporter belga són els grans defensors de la denominada línia clara o de l’Escola de Brussel·les que va tenir a Hergé com a principal referent. D’altra banda els seguidors del grum s’identifiquen amb l’escola de Marcinell que tenia a Jijé i Franquin com a fundadors i on el dibuix era una barreja caricaturista i realista. A mig camí d’aquestes dues escoles Pons ens situa a Yves Chaland, un dels autors que va tenir l’oportunitat de continuar dibuixant Spirou, però que es va quedar en un intent inacabat que avui és quasi una obra de culte a causa de la mort prematura de l’autor en un accident de cotxe. Ara fa poc Dibbuks ha publicat a Espanya una cuidada edició d’aquesta obra inacabada de Spirou.

spirou

Spirou d’Yves Chaland

Auguste Piccard, l’àlter ego de Tornassol

17 ag.

Per a molts tintinaires és conegut que Hergé es va inspirar en el científic Auguste Piccard a l’hora de crear el personatge del professor Tornassol. La corresponsal a Brussel·les de La Vanguardia -Beatriz Navarro- ha compartit a les xarxes socials el seu article publicat el diumenge 14 d’agost on aprofundeix en la figura d’aquest científic aventurer amant de la natura i inventor del batiscaf.

Podeu llegir l’article en castellà ampliant la següent imatge:

tornassoll

El tramvia de Tintín

14 ag.

Després de ser motiu de decoració en un tren d’alta de velocitat per commemorar el centenari del naixement d’Hergé i en un avió de la companyia Brussels Airlines, ara la figura de Tintín és ben present en un tramvia de Brussel·les.

Després del tren i l’avió, ara tenim el tramvia tintinaire

En aquesta ocasió la finalitat és donar a conèixer als visitants el museu Hergé, i és que durant uns 4 mesos aquest tramvia circularà per la capital belga lluint els dibuixos de Tintín amb uns rètols que promocionen el museu, que recordem que està ubicat a Louvain-La-Neuve, a uns 30 quilòmetres de Brussel·les.

En el següent vídeo podeu observar l’esmentat tramvia en funcionament:

Dintre del mateix acord al qual han arribat Moulinsart i la STIB (Société des transports intercommunaux de Bruxelles), s’han editat fins a 100.000 targetes de transport multicolor, on els protagonistes són Bianca Castafiore, el capità Haddock, Dupond i Dupont, el professor Tornassol i el duet inseparable Tintín i Milú.

mobib

Tarjeta de transport amb el professor Tornassol

Un altre dialecte per a Tintín?

11 ag.

Fa pocs dies llegíem a El Periódico de Extremadura una notícia sobre una traducció de Tintín al “castúo”, que és el nom amb el qual es coneixen les varietats del castellà parlades a Extremadura.

Es tracta d’un projecte impulsat per Juan Manuel Manzano Sanfélix, amant i col·leccionista del món de les aventures de Tintín, i també membre de l’associació 1001, al qual vam podem conèixer personalment en la darrera trobada a Cornellà de Llobregat.

Segons s’explica el títol escollit és “Les joies de la Castafiore”, que en aquest cas es dirà “Las Alhajas de la Castafiore”, la traducció del qual l’està duent a terme el poeta José Sánchez del Viejo. La intenció és que es pugui editar per a que arribi als col·legis de la regió.

castuo

Col·lecció de Juan Manuel Manzano

Una exposició a Cadis

10 ag.

Per completar les informacions d’exposicions tintinaires (ja hem parlat de la del Museu d’Història de Catalunya i la de Leucate) ens fem ressò d’una altra mostra que té lloc a la Biblioteca Pública Municipal Adolfo Suárez de Cadis fins el 5 de gener del 2017. Es tracta de la col·lecció personal de José Paredes, en la qual podem veure més de 250 figures, llibres de referència, divers material en paper i múltiples objectes de marxandatge.

cadis

Arran d’aquest esdeveniment podem llegir aquest article del Diario de Cádiz on el propietari de la col·lecció i organitzador de la mostra parla sobre la figura de Tintín i sobre els objectius de l’exposició.

Tintín a Leucate

8 ag.

Seguim parlant d’exposicions tintinaires, ja que una altra mostra destacada és la que es pot veure fins al 10 de setembre a la localitat francesa de Leucate, propera a Perpinyà. Aquesta exposició prové de la que es va fer a Londres amb el nom de “Tintin Herge’s Masterpiece” que recorre l’obra d’Hergé a través  d’un element recurrent a les aventures de Tintín: les finestres.

leucate

La mostra es pot visitar a l’espai cultural Henry de Monfreid, que és el nom d’un escriptor i aventurer fill de Leucate i que inspirà a Hergé per a dibuixar el capità de vaixell a l’àlbum “Els cigars del faraó”. L’entrada és gratuïta i es pot visitar tots els dies de 10 a 13h i de 17 a 23h.

A més a més, amb motiu de l’exposició s’ha editat un àlbum de Tintín en occità, el títol que s’ha triat com no podia ser d’altra manera és “Els cigars del faraó” en honor al personatge de Henry de Monfreid.

leucate2

En aquest enllaç podeu veure una crònica i unes imatges de la visita que van fer a la mostra un grup de tintinaires de l’associació 1001.

Imatges de la mostra de “Tintín al Tibet”

8 ag.

Estem en ple període de vacances per a molts, una excel·lent època per rellegir els àlbums de Tintín o per descobrir llibres i material relacionat amb el personatge d’Hergé.

Però els tintinaires també podem aprofitar per veure les diferents mostres que encara es poden veure, entre les quals destaca la de Tintín al Tibet al Museu d’Història de Catalunya de la qual ja en vam parlar en aquest blog i que es pot visitar fins al 2 d’octubre. Per a informació pràctica podeu visitar la web del Museu d’Història de Catalunya.

A continuació us deixem una sèrie de fotografies de la mostra:

 

 

Tintín al Tibet, al Museu d’Història de Catalunya

12 juny

El museu d’Història de Catalunya, situat a la plaça de Pau Vila de Barcelona, acollirà per segona vegada una exposició relacionada amb les aventures de Tintín. La primera ocasió fou l’any 2013 amb la mostra “Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc…”, que ens mostrava un excel·lent recorregut de les aventures de Tintín a través de les fonts d’inspiració que va utilitzar Hergé. En aquesta ocasió és el torn de la mostra “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet” de la qual ja vam parlar en aquest blog quan es va fer a Sabadell l’any passat.

expo_tintin_al_tibet_paret_principal_full_gallery

L’exposició, que es podrà visitar gratuïtament del 15 de juny al 2 d’octubre, està organitzada per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 i BBVA Caixa Catalunya amb la col·laboració MoulinSab-Associació de Tintinaires de Sabadell, Fundació Casa del Tibet de Barcelona, Servei General d’Informació de Muntanya, Unió excursionista de Sabadell i 1001-Associació Catalana de Tintinaires. 

L’exposició recorda la primera conquesta del cim de l’Annapurna l’any 1950, així com les successives expedicions catalanes els anys 1974, 1984 i 1987, i la vincula amb l’àlbum Tintín al Tibet que es publicà 15 anys més tard.  Ambdues palesen l’amistat i la convicció en l’assoliment d’un somni i l’alternança entre l’esperança i la desesperació. Amistat, afany de superació, esforç, lleialtat, solidaritat, són valors que l’exposició posa en relleu.

Es farà un acte d’inauguració aquest dimarts 14 de juny a les 19 h. Més informació a la web del Museu d’Història de Catalunya

Altres enllaços: – Article sobre l’exposició al diari digital Núvol

Va de subhastes

12 juny

La figura de Tintín en els darrers anys ha aparegut als mitjans de comunicació a causa de les elevades xifres que es paguen en les cases de subhastes per dibuixos originals, edicions d’àlbums molt buscades o rareses diverses. Ja podem considerar que ha deixat de ser un fet excepcional el fet que les obres d’Hergé circulin per les subhastes d’art i suscitin l’interès dels compradors.

congo

L’àlbum subhastat

Una de les últimes ocasions en què la premsa s’ha fet ressò ha estat per la venda d’un exemplar molt rar de Tintín al Congo, a través de Catawiki, un dels portals de subhastes on-line més important. El preu que es va pagar fou d’uns 39.000 €, una xifra gens menyspreable però no comparable als preus que s’han arribat a pagar per originals d’Hergé. El que destaca és la raresa d’aquest còmic, editat l’any 1948, i que l’editorial Casterman va utilitzar com a prototip per la prevenda, motiu pel qual l’àlbum no conté els textos, tal com es pot observar a la fotografia de la portada.

També és interessant llegir l’article “Tintín anarquista” que Javier Pérez Andújar va publicar al diari El País, arran de la venda d’un dibuix original de Tintín que era propietat d’un cantant anarquista francès. Amb aquest punt de partida l’article fa un repàs a la figura de Tintín i acaba fent referència a un “Manifest contra una exposició sobre Tintín i Hergé” publicat al mateix diari l’any 1984.

Entrevistes a Dominique Maricq

29 maig

Arran de la presència a Barcelona de l’autor belga Dominique Maricq, qui va presentar la traducció al català i castellà del seu llibre “Hergé per ell mateix”, aquests darrers dies hem pogut llegir dues entrevistes als diaris El Punt Avui i La Vanguardia.

http://www.elpunt.cat

Dominique Maricq a la botiga Tintin Shop de Barcelona

En l’article de El Punt Avui, en una conversa amb el periodista Jaume Vidal, Maricq destaca les diferents facetes artístiques d’Hergé, un gran apassionat de l’art i de la música.

En l’article publicat a La Vanguardia per Hèctor Mariñosa també aprofundeix molt amb la relació d’Hergé amb la pintura, ja que l’autor de Tintín va realitzar una sèrie d’obres però ell mateix va considerar que no era prou bo i va tornar a dedicar-se plenament al còmic. També recalca la faceta de col·leccionista d’art que va dur Hergé a adquirir obres de Warhol o Liechenstein entre d’altres.

En ambdós articles podem trobar referències a la publicació al setembre del llibre “Hergé y el arte” a càrrec de Zephyrum Ediciones i d’altra banda a la propera exposició “Hergé” que tindrà lloc aquesta tardor-hivern al Grand Palais de Paris en la qual Maricq també hi col·labora amb diferents textos.

← Older Entries
Newer Entries →