Jornades tintinaires a Senlis – França

6 jul.

La passió per les aventures de Tintín és especialment rellevant al món francòfon, on existeixen diverses associacions dedicades al personatge d’Hergé. Una d’elles porta el títol de “Les Tintinophiles C’est Nous” i en podem consultar la seva activitat al seu blog o a la seva pàgina de Facebook.

Entre les diferents iniciatives que duen a terme destaquen unes jornades tintinaires que organitzen cada any a la localitat francesa de Senlis (a prop de París). Aquest cap de setmana han celebrat una altra edició on hi hagut diferents conferències, exposicions, mercat per a col·leccionistes i que ha comptat amb la presència de Jean-Pierre Talbot, l’actor que va fer de Tintín en les pel·lícules dels anys seixanta.

Podeu consultar el cartell i el programa d’actes:

senlis programa_senlis

 

Tintín al col·legi Claver de Lleida

7 juny

L’AMPA del col·legi Claver de Lleida ens va informar que enguany han realitzat una sèrie d’activitats entorn la figura de Tintín que culminaran en la Festa Claver a finals de juny.

L’activitat principal va ser l’elaboració d’una carrossa presidida per un espectacular coet lunar acompanyada per uns quants dels personatges principals de les aventures de Tintín. Tal i com podem veure en la seva pàgina web la carrossa la van utilitzar pel Carnestoltes (http://blocs.xtec.cat/ampaclaver/2014/03/03/planeta-claver-al-carnestoltes-2014) i per la Batalla de les Flors (http://blocs.xtec.cat/ampaclaver/2014/05/12/les-fotos-de-la-batalla-de-les-flors-2014).

Carrossa

I a part de la magnífica carrossa també han realitzat activitats solidàries com una mona solidària o la campanya 1001 de l’escola (coincidint amb el nom de l’associació). I encara estan acabant de preparar la Festa Claver, on preparen un joc per als alumnes de secundària, amb Tintín també de protagonista.

Campanya1001

Des d’aquí donar l’enhorabona per les iniciatives entorn les aventures de Tintín i l’excel·lent carrossa basada en l’àlbum “Hem caminat damunt la Lluna”.

2,5 milions d’euros!

24 maig

2,5 milions d’euros és la més que respectable xifra per la que s’ha venut la doble pàgina original que Hergé va fer servir per les guardes dels primers àlbums. Un nou rècord per una obra de còmic, segons ha indicat la casa de subhastes Artcurial. L’anterior rècord el tenia el mateix Hergé amb la portada original de Tintín a Amèrica que es va vendre per 1,3 milions d’euros el 2012.

Llegit al 324.cat i a El Mundo.

La doble pàgina subhastada

La doble pàgina subhastada

Acte pel 50è aniversari de Tintín en català a Sabadell

10 maig

Aquest proper dissabte 17 de maig dissabte 24 de maig (s’ha canviat la data degut a la coincidència amb el partit de futbol que decidirà la lliga),  al carrer de Sant Antoni de Sabadell tindrà lloc el següent acte organitzat per la colla de tintinaires de Sabadell per commemorar els 50 anys del primer Tintín en català:

A les 19:00 h, a la llibreria LA LLAR DEL LLIBRE, xerrada amb el títol “Hem caminat damunt la terra… catalana”, a càrrec del tintinòleg Joan Manuel Soldevilla, professor de la Universitat de Girona i autor de diversos llibres de Tintín. Amb la participació de Concepció Zendrera, l’editora que va portar Tintín al nostre país i el va traduir al castellà, i d’Eulàlia Ventalló, filla de Joaquim Ventalló, qui va traduir totes les aventures al català. La soprano sabadellenca Rosa Nonell interpretarà “L’Ària de les Joies” de l’òpera Faust, de Gounod.

cartell
Aquest és el segon acte pels 50 anys de Tintín en català que organitza la colla de tintinaires de Sabadell, recordem que el primer va ser la pintura d’un mural tintinaire al cèntric carrer Sant Llorenç de Sabadell a càrrec del grafiter Werens. En podeu veure el making-of en el següent enllaç: http://vimeo.com/93880615

Opinió d’una autora i professora sobre Tintín

10 maig
Recomano la lectura d’aquesta entrada del blog de Shaudin Melgar-Foraster, una autora catalana que viu al Canadà on treballa de professora. Tota una declaració d’admiració i estima als còmics de Tintín que a molts de nosaltres ens han acompanyat al llarg de la vida. També es fa ressò dels 50 anys de la primera traducció de Tintín al català a càrrec de Joaquim Ventalló.
tintin-i-milu

 

Grafit tintinaire a Sabadell

3 maig

Gràcies a una excel·lent iniciativa de Moulinsab, l’associació tintinaire de Sabadell per commemorar els 50 anys de Tintin en català, en Tintín ha quedat immortalitzat als carrers de Sabadell mitjançant la pintura d’un mural (grafit) a la cantonada del carrer de Sant Llorenç amb el carrer Tres Creus. Tal i com podeu veure en la fotografia, en el mural hi ha apareixen representats en Milú, els Dupondt i la Castafiore a banda del reporter belga.

grafiti

50anys

El mural fou pintat el passat diumenge 27 d’abril pel creador Ramon Puig, també conegut com Werens. Segons l’artista, pintar grafits és la millor manera d’apropar l’art a tots, de col.laborar fent del món un lloc més agradable. Podeu veure un breu vídeo del procés de creació en el següent enllaç de Facebook: https://www.facebook.com/photo.php?v=1481203515443364

La notícia ha aparegut en diversos mitjans com ara el diari La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20140429/54407369876/tintin-pasea-sabadell.html

El coet lunar com a reclam d’una nova subhasta

3 maig

Els pròxims dies 24 i 25 de maig hi haurà una nova subhasta amb material tintinaire a la casa Artcurial de París. Entre les peces subhastades hi haurà una figura del coet lunar de 5 metres d’alçada i 250 quilos de pes. Aquesta gran peça, que fou utilitzada a les exposicions universals de Vancouver 1986 i de Sevilla 1992, es podrà veure muntada als Camps Elisis com a reclam per a la subhasta. Podem veure fotografies del muntatge al diari francès Le Figaro:

http://www.lefigaro.fr/bd/2014/04/29/03014-20140429ARTFIG00154-la-fusee-de-tintin-alunit-chez-artcurial.php

coet

Subhasta de la portada de Tintín al Tibet

13 abr.

tibetCada vegada és menys novetat que el món del còmic sigui protagonista de subhastes que assoleixen xifres molt elevades, a l’estil de les subhastes de les grans obres d’art. Un nou exemple el vam tenir la setmana passada en una subhasta de Christie’s a París, on la portada original de l’àlbum “Tintín al Tibet” d’Hergé es va vendre per 289.500 euros. Per darrere seu es van quedar dues planxes d’Astèrix de Albert Uderzo i la portada de ‘Spirou et Fantasio’ d’André Franquin. Unes xifres més que respectables en una subhasta en que es van adjudicar un total 361 lots de còmics d’un centenar d’autors, amb una recaptació aproximada d’uns 3,8 milions d’euros.

La notícia s’ha publicat en diferents mitjans de comunicació com en aquest article del diari Ara.

I perquè no un spin-off de Tintín?

23 març

Aquest passat dijous 20 de març es va fer una taula rodona amb el títol “El futur de Tintín: noves aventures?” a l’auditori de la biblioteca de Can Fabra. El debat entre els ponents i la resta d’assistents a l’acte va ser d’allò més interessant, ja que es van poder confrontar diferents opinions sobre com s’hauria de continuar el llegat d’Hergé.

Aquest debat s’ha revifat arran de les declaracions dels gestors de l’obra d’Hergé on anunciaven la publicació de noves aventures cap a l’any 2052 per evitar que el personatge passi a ser de domini públic. D’opinions hi ha per tots els gustos, des dels que opten per donar per concloses definitivament les aventures de Tintín amb la mort del seu autor, fins als que són partidaris que un altre autor o autors reprenguin les seves aventures, d’una manera similar al que s’està fent amb Astèrix. En aquest punt també s’ha de recordar la voluntat del mateix Hergé sobre el fet que no es publiquessin més aventures del seu personatge més conegut.

Com a opinió particular seria partidari de respectar la voluntat del creador de Tintín i deixar la sèrie tal com està. De la mateixa manera també haig de dir que com a molts tintinaires m’agrada veure novetats entorn de la figura de Tintín, recordem que a avui en dia les activitats, llibres i el marxandatge entorn d’aquest personatge segueixen ben presents.

Personatges de TintínTot això em fa pensar en una opció que desconec si els gestors del llegat d’Hergé s’han arribat a plantejar mai, la de fer un “spin-off” sorgit de les aventures de Tintín.

Un “spin-off” és una nova sèrie derivada d’una inicial, el més comú és fer-ho a través d’un personatge o grup de personatges. Potser el cas més conegut en el món del còmic franco-belga seria els dels “Barrufets”, que van sorgir com una nova sèrie després de la seva aparició a un còmic de “Jan i Trencapins”. En aquest cas però l’autor és el mateix en ambdós casos, el belga Peyo. Altres exemples del còmic europeu els podríem trobar en “Rantanplan”, el gos sorgit de les aventures de Lucky Luke, o en “Marsupilami”, creat a les pàgines d’“Espirú i Fantàstic”, i que després desenvolupà la seva pròpia sèrie d’àlbums.

La família de personatges de Tintín és prou gran i variada per apostar per fer una nova sèrie que podria mantenir l’estil de la línia clara i alguns elements de les aventures de Tintín tot començant de zero amb un altre autor. I evidentment per fer això, no caldria esperar fins a l’any 2052, parlar a tants anys vista no l’hi veig gaire sentit.

La malédiction de Rascar Capac

16 març

Aquests darrers dies hem pogut llegir en alguns titulars de diaris que es “publicava un nou àlbum de Tintín”, fet que clarament pot induir a error als no iniciats en la matèria. La notícia, que podem llegir en aquest article de El Periódico de Catalunya, és que l’editorial francesa Casterman i la societat Moulinsart han publicat una versió de l’àlbum ‘Les set boles de cristall’, en la que es pot veure l’aventura tal i com va ser publicada el 1943 i 1944 al diari belga ‘Le Soir’. El llibre està escrit en francès i de moment no es preveu cap traducció al català o castellà.

rascar_capac

Tal com ja anunciava fa un temps el blog Universo Tintín, aquest àlbum inaugura una nova sèrie que planteja un viatge a la gènesi d’algunes de les històries de Tintín i està plantejada com dos llibres en un. Si a les pàgines de la dreta es reprodueix aquesta història inèdita de forma integral, les de l’esquerra l’enriqueixen amb diversa documentació de l’època i explicacions contextualitzadores de l’antic secretari general de la Fundació Hergé Philippe Goddin.