Un altre cas d’un excel·lent treball de recerca relacionat amb les aventures de Tintín porta el títol de “Tintín al laboratori”, realitzat per Aina Martí de l’Institut Ernest Lluch de l’Eixample de Barcelona. El treball consisteix en analitzar diverses vinyetes dels còmics de Tintín on apareixen fenòmens científics amb l’ojectiu de determinar fins a quin punt és versemblant la ciència que apareix a l’obra d’Hergé.
I és que Hergé es documentava per tots els aspectes de la seva obra, inclós el científic, potser el cas més evident són els dos àlbums de l’aventura lunar, però en aquest treball comprovem que en els còmics hi ha nombroses escenes relacionades amb fets científics. Una de les motivacions per fer aquest treball va ser el programa del QuèQuiCom titulat “Tintín i l’aventura de la ciència” que l’any 2008 va dedicar a analitzar la ciència dels còmics d’Hergé, el podeu consultar en aquest enllaç. També el professor Manuel Moreno i seva la seva xerrada “A la Lluna… amb en Tintin: ciència i còmic” va ser un altre dels causants.
El treball analitza els fenòmens de fins a 15 àlbums diferents, des de Tintín al País dels soviets fins a Tintín al Tibet. Per a veure’n un exemple posem a continuació aquest de l’Afer Tornassol, titulat “És perillosíssim de telefonar durant una tempesta!”:
“El capità Haddock sap el perill que suposa el fet d’estar en contacte amb materials conductors durant una tempesta, i així ho 
expressa per mitjà d’aquestes paraules quan una senyora el truca per error en aquestes circumstàncies. Tot i saber-ho, però, el capità surt molt malparat de la trucada perquè just en el moment en què parla per telèfon cau un llamp als cables del seu castell i ell surt disparat cap al sostre. Al contrari del que pugui semblar a primera vista, aquest episodi és possible a la vida real. Si suposem que durant la trucada el capità Haddock té les cames flexionades, la descàrrega que rep procedent del cable de telèfon estimula una reacció muscular que el fa sortir disparat cap a la làmpada.”
Com a conclusió del treball, després d’analitzar els diferents fenòments i comprovar que hi ha episodis versemblants a nivell científic i altres que no tant, ens diu: “Hergé se servia de la ciència per donar més versemblança als seus còmics, però no per això deixava de banda la seva imaginació. Per tant, podem concloure que Hergé es va basar en coneixements científics reals per a crear una ciència pròpia dels còmics de Tintín.”
Per últim destacar que en el treball també es van fer pràctiques a l’Institut de Ciències Fotòniques-UPC per estudiar fenòmens lumínics, com són l’arc de Sant Martí amb els colors al revés de Les 7 boles de cristall i la utilització de la lupa a Tintín al Congo per cremar el cap d’un elefant.
Tintín en català 
Deixa un comentari