Bianca Castafiore és el principal personatge femení de les aventures de Tintín, una figura que ha estat àmpliament analitzada dintre de l’obra d’Hergé. Un Hergé al que sovint se l’ha titllat de misògin per no incloure més personatges femenins en les seves aventures, una acusació força absurda tenint en compte que en els còmics d’aventures de l’època les noies tenien molt poc protagonisme, tal i com el propi autor va admetre.
La periodista belga Mireille Moons va diseccionar la seva figura al llibre “Bianca Castafiore. La diva du vingtième siècle” i la seva vinculació amb el món de l’òpera ha donat peu a múltiples comentaris i comparacions amb diverses dives com Renata Tebaldi o Maria Callas, però també hi ha qui l’ha també l’ha vinculat amb Florence Foster Jenkins, considerada una de les pitjors cantants d’òpera de la història, basant-se més en la versió més còmica i ridícula que Hergé ens ofereix de la Castafiore.
Si voleu aprofundir una mica més sobre la seva figura us deixo uns enllaços de blogs i premsa que en parlen:
- Los secretos de la Castafiore, “el ruiseñor milanés”
- Bianca Castafiore. La diva du vingtième siècle
- Ah, je ris… De Tintin a l’òpera, passant per Tarraco
Capítol a part mereix la cèlebre interpretació que fa Bianca repetidament de l’ària de les Joies de l’òpera Faust, de Gounod (“Ah! je ris de me voir si belle en ce miroir”), de la qual en parlà el programa del canal 33 “Òpera en texans” dedicada a Faust.
Tintín en català 