Al final de la pàgina 25 de l’àlbum “El tresor de Rackham el Roig” hi ha una escena on els Dupond i Dupont es barallen amb un cranc. Sembla simplement un altre dels gags que tenen a la parella de detectius com a protagonistes, però pot ser que darrere d’aquesta seqüència hi hagi alguna cosa més…
Una de les primeres pàgines web sobre Tintín que vaig llegir -poc després de l’any 2000- i que em va sorprendre més va ser “L’informe Rackham el Roig” que encara el podem trobar disponible a través d’aquest enllaç. Són 4 capítols d’una investigació feta per Joan Canal que ens proposa una interpretació de “El tresor de Rackham el Roig” totalment innovadora, fets que se’ns escapen en una lectura simple. A continuació reprodueixo els dos primers capítols que crec que val la pena que tots els tintinaires conegueu, una lectura que cal fer tenint al costat l’àlbum de “El tresor de Rackham el Roig”.
CAPÍTOL 1: LA CLAU, UN FIL D’ARIADNA CRONOLÒGIC
Ningú que hagi llegit les aventures de Tintín haurà pogut sospitar una segona lectura de la dimensió que passaré a descriure en els capítols següents. Abans de tot proposo una lectura prèvia de l’aventura El tresor de Rackham el Roig i per tant, tenir accés a un exemplar de la mateixa, ja que amb ell farem un recorregut precís de la trama oculta.
Tot seguit buscarem una vinyeta, perduda a la part final de l’aventura, que marca l’inici d’un fil d’Ariadna cronològic estès per Hergé per a guiar-nos a través d’un insospitat laberint de dates i dades.
A la pàg. 56 apareix amb gran discreció, a la primera vinyeta, un calendari que assenyala el dia i el mes en curs: el 23 de juliol.
És el dia del retorn del Sirius, del retorn a casa. Aquesta dada queda dissimulada no només per la discreció de la vinyeta sinó, també, per què a les pàgines precedents, 54 i 55, apareix destacada una successió de vistosos fulls de calendari que conformen una àgil seqüència dels últims dies de l’expedició del Sirius, sèrie que dissimula, com ja he dit, la presència de l’última data, recordem-la, 23 de juliol. Tantmateix, aquesta es diferencia de la sèrie de fulls que la precedeix per afegir una dada que aquella no conté: el mes en curs.
Per això aquest últim full és important. Un cop conscients de tot això, no podem deixar d’intentar un exercici de retrospecció temporal, a veure a on podem arribar amb aquesta successió de dates tan precises. És a dir, retrocedirem en el temps de l’aventura fins que aquesta precisió ens ho permeti. I veurem que, curiosament, arribarem bastant lluny.
Comencem comptant des del 23 de juliol, a la pàg. 56; continuarem, a la pàg. 55, retrocedint des del dia 22, que apareix al final de l’última vinyeta de la pàgina, fins al dia 13 de juliol que apareix a la vinyeta núm.1; passem a la pàg. 54 a on seguim retrocedint a partir del dia 12 a la última vinyeta, fins a recular a la núm. 13, a on acaben (o comencen, segons la lectura normal de l’aventura) els fulls de calendari al dia 10 de juliol…
En definitiva: que seguint la sèrie de fulls de calendari anem des del 23 de juliol fins al 10 del mateix mes.
Però que acabi dita sèrie no vol dir que s’acabin les referències dels dies precedents. A la vinyeta núm. 7 de la mateixa pàg. 54, un comentari d’en Tintín ens situa al dia 9 de juliol mentre que l’encapçalament de la vinyeta (el requadre de color groc) ens permet retrocedir un dia més. Aquesta vinyeta, la núm. 7, ens situa doncs, al dia 8 de juliol, que transcorre a les vinyetes prèvies, i ens dóna la pauta que hem de seguir a partir d’ara: hem d’estar atents als encapçalaments de color groc de les vinyetes.
Un cop acabada la sèrie del calendari hem comprovat que encara no li hem perdut la pista als dies que han precedit al 23 de juliol; el fil d’Ariadna no s’ha trencat. No sabem a quina classe de laberint ens estem introduint amb el seu ajut. Però ho estem fent.
Seguint el fil trobem una nova pista. A la pàg 49, la vinyeta núm. 13 està encapçalada per una nova referència: “Han passat quinze dies”. Si retrocedim aquests quinze dies des del 8 de juliol poden concloure que els esdeveniments previs a aquesta vinyeta tenen lloc el dia… 23 de juny, vigília de Sant Joan Baptista! El fil s’allarga i segueix sencer i ja a la pàg 45, vinyeta núm. 4, un altre encapçalament ens permet situar-nos al dia 22 de juny. El mateix passa a la pàg 33, vinyeta núm. 1, pel que ens situem al 21 de juny. I a la pàg. 24, vinyeta núm. 11, arribem a l’últim encapçalament que ens interessa d’aquest viatge retrospectiu, encapçalament que ens situa al principi del dia 21 i, de retruc, al final del dia 20 de juny. I aquí sí que es trenca el fil d’Ariadna. Si intentem retrocedir més d’una manera tan precisa, no ho aconseguim. Només trobarem vagues al·lusions als dies passats, que no ens remeten a cap dia en concret, pel que podem concloure que estem al centre del laberint: estem al cor de la trama.
I a on arriba aquest cor? Precisament a les pàgines del lapsus referit a la introducció d’aquest informe. Precisament, a la pàgina a on es troba un dels dos dibuixos que l’autor de Tintín destaca d’entre els 22 àlbums i milers de dibuixos sobre les aventures d’aquest personatge. Però, i un cop som al cor d’aquest laberint…, quin sentit té aquest fil d’Ariadna, els extrems del qual són el 20 de juny i el 23 de juliol? Perquè tanta precisió?
Ara és el vostre torn. Al llarg d’aquest capítol us he guiat per un insospitat laberint amb l’ajuda del fil estès per Hergé a El tresor de Rackham el Roig. I aquest capítol acaba aquí, encara que això és tan sols el principi de la tela criptogràfica que el pare de Tintín ha brodat en aquesta aventura, de la qual el fil d’Ariadna és la clau que ens permet percebre-la i adonar-nos de la seva existència, per començar a desxifrar-la. Us convido, doncs, a fer-ho: a desxifrar-la. A aquest capítol li seguiran més a la faiçó d’entregues, a les quals aniré desgranant respostes i preguntes amb la voluntat de mantenir encès el vostre interès perquè arribeu al final, si és que n’hi ha.
Així doncs, la pregunta que tanca aquesta entrega és: quin significat té aquest fil d’Ariadna, els extrems del qual són el 20 de juny i el 23 de juliol del calendari d’expedició del Sirius? I si arribeu a trobar una resposta, estigueu atents al moment del desembarcament que el propi Hergé destacava com un dels seus preferits: dels seus dos preferits entre tots els que havia arribat a fer! A la pàg. 25 es troba el que jo crec que és el motiu que dóna sentit profund a aquesta preferència. Fixeu-vos, doncs, en tota aquesta pàgina.
Al proper capítol descobrirem aquest motiu i el sentit real d’aquestes paraules: “Éste (el lector), seguramente, no analiza todo lo que yo he querido poner, pero creo que lo acusa inconscientemente” (Veure introducció)
1 Ariadna és un personatge de la mitologia grega, filla de Minos, rei de Creta. Utilitzant un fil o cordill com a guia, entrà al laberint per rescatar a Teseu, que havia entrat per donar mort al Minotaure (d’aquí ve l’expressió FIL D’ARIADNA. A El Nom de la Rosa li van de perles els coneixements clàssics a Adso de Melk quan fa servir llana del seu propi hàbit per situar-se dins el laberint de la biblioteca. Seria curiós recollir quantes vegades s’ha fet servir a la literatura el recurs del Fil d’Ariadna). Tota l’entrega i enginy que demostra Ariadna en el rescat li va valer ésser abandonada per l’ingrat de Teseu a l’illa de Naxus, encara que Dionís la rescatà al seu torn i es casà amb ella, gràcies a Déu i a Zeus
Per fer-ho ens hem de remetre al calendari dels signes zodiacals o astrològics: quin d’ells està contingut entre tals dies, el 20 de juny i el 23 de juliol? Doncs el signe de CRANC. Cranc, el quart signe del Zodíac1, comença el 21 de juny, un dia després de l’aparició del segon extrem del fil, i acaba el 23 de juliol, moment en què comença el següent signe del zodíac, Lleó. Vet aquí el significat d’aquest fil, d’aquest precís rastre temporal: la seva longitud en dies comprèn la duració del signe de Cranc. No es tracta, doncs, d’un casual entrelligat de dates. És totalment intencionat i intencionadament precís.
Aquesta conclusió no hauria de resultar-nos tan estranya a la llum de la creença d’Hergé en l’astrologia, patent durant quasi tota la seva vida tal com s’extreu de diversos episodis personals fets públics. Al ja referenciat llibre de Numa Sadoul, “Conversaciones con Hergé”, el propi Hergé manifesta amb convicció durant la conversa mantinguda amb el periodista la seva filiació al signe de gèminis. De fet, ja la ressenya biogràfica inicial del llibre comença destacant tal filiació:
“22 mayo 1907. Nace en Etterbeek…Signo astrológico: Géminis, que marcará profundamente la psicología y el carácter del personaje: …”( pág. 11, párrafo primero)
I sempre en el mateix llibre, trobem un comentari al respecte en el text firmat pel secretari d’Hergé, el baró Baudouin Van den Branden, un text interessant per diversos motius:
“En absoluto místico, ni tampoco religioso, y, sin embargo, nunca se curó de la necesidad de creer en algo (antaño en la astrología, actualmente en la pintura moderna)…” (pág. 68, párrafo segundo).
També l’última biografia oficial sobre el nostre autor, “Hergé”, de Pierre Assouline, insisteix en aquesta tendencia per la seva part. Per tot això, que no és poc, és absolutament raonable interpretar la trama oculta que estem descobrint en el sentit en què ho estic fent: els dos extrems del fil d’Ariadna tanquen de forma exacta l’extensió del signe de Cranc dintre l’aventura. No es tracta d’un casual entrelligat de dates, sinó que és totalment intencionat intencionadament precís. I tanta intenció ens porta a la següent pregunta: ¿què pretén Hergé amb això? Abans de res, vull fer patent una de les conseqüències de la inclusió del fil: la divisió a nivell criptològic de l’aventura en tres parts, de caràcter astrològic i zodiacal.
1era part. Sota el signe de… GÈMINIS¡ (Aquest queda inclòs des del moment en què els dies 20 i 21 de juny son els últims del signe), des de la pàgina 1 a la 24, per tant, des de l’inici de l’aventura fins als dies del crepuscle i del desembarcament, després d’ancorar vora la pressumpta illa del tresor. Sota aquest signe es realitzen els preparatius de l’expedició, i la seva primera part.
2ona part. Sota el signe de CRANC. Des de la pàg. 24 fins a la 55, per tant, des del desembarcament a l’illa fins a l’últim dia de l’expedició. Té una funció axial dins de la trama oculta. Sota aquest signe transcorre la segona part de l’expedició, la recerca infructuosa del tresor i el retorn.
3a part. Sota el signe de LLEÓ. Des de la pàgina 56 fins a la 62, o sia, des del retorn a casa fins a la fi de l’aventura. Sota aquest signe troben finalment el tresor.
D’acord, el fil d’Ariadna indica amb precisió la durada del signe de cranc, però només suggereix l’existència dels altres dos signes. Però hi ha diversos motius per deduir que Hergé va concloure la trama en aquest sentit, el d’implicar com a principi i final de l’aventura els altres dos signes. Per exemple, a la pàgina 58 vinyeta núm. 7 apareix la notícia de la subhasta pública i obligada del Castell del Molí 16 dies després del retorn del Sirius a Europa i, per tant, això ens situa a mitjans del signe de lleó quan està a punt d’acabar l’aventura. Tornem a trobar la mateixa intenció amb que Hergé va construir el laberint. En capítols posteriors desgranarem les raons que recolzen aquesta afirmació, raons que es poden entendre per l’estructura i característiques de la trama oculta i l’estreta, íntima relació amb el desenvolupament de l’aventura que tots coneixem. Ara, tanmateix, tenim alguna cosa tant o més interessant per descobrir.
El títol del capítol, UNA AL·LEGORIA ZODIACAL, és tal a raó de l’advertència que us feia al final del capítol anterior: estigueu atents al moment del desembarcament. Hergé destacava un dels dibuixos de la seqüència que la forma com un dels dos que més el satisfeien…. de tota la seva obra¡ I per diversos motius, crec jo. D’entrada, és un dels extrems del rastre criptològic tan hàbilment incrustat per Hergé a l’aventura. A continuació, afegir que precisament el dia 21 de juny és, tant a nivell astrològic com astronòmic2 un dels més importants del periple anual del sol al llarg del Zodíac, ja que durant aquesta data té lloc…, EL SOLSTICI D’ESTIU3¡ I , finalment, fixeu-vos bé en les vinyetes 6, 7, 8 i 9 de la pàg. 25. Aquesta sí és l’al.legoria zodiacal que dóna títol al capítol!
El fil d’Ariadna ens ha posat sobre la pista. Com ja he dit, el 21 de juny no és només el primer dia de cranc. És també l’últim dia de gèminis, així com el 23 de juliol és el últim dia de cranc i el primer dia de lleó, Heu vist algun lleó a la pàgina 56? No? Perquè a la pàg. 25 SÍ hi ha un cranc (CANCER) i un parell de bessons (GÉMINIS). Això és exactament el que suggereixo: que quan Hergé dibuixa als “Dupondt” pessigats consecutivament pel cranc ho fa amb la intenció de representar al·legòricament el solstici d’estiu, a part de representar un altra còmica i “innocent” entrebancada dels inspectors “bessons”. El moment en que el SOL deixa gèminis per entrar a cranc: aquest és un dels significats del solstici d’estiu.
Vet aquí el motiu de satisfacció d’Hergé: sense que el lector ho adverteixi conscientment, ha creat una escena d’una intensa qualitat, tant a nivell exotèric, narratiu, com a nivell esotèric, criptològic. Ha creat en una història infantil la doble lectura d’una eficaç seqüència narrativa4, una doble lectura que precisa coneixements que, sense deixar d’ésser de cultura general, exigeixen en el lector un enfocament que no és infantil en absolut. I així ha estat i ha romàs en secret durant més de 50 anys de reedicions milionàries de les aventures de Tintín
Tot el que s’està exposant, com si fóssim Tintín i el capità Haddock que a les pàgs. 25 i 26 estan desenterrant l’armadura d’una barca, és l’esquelet de l’aventura més misteriosa de totes les aventures de Tintín. Com podríem considerar sinó, a una obra infantil a on es fa broma a costa de la basílica de Sant Pere de Roma, al Vaticà? A on apareix amb rellevància la figura, gairebé el personatge, de Sant Joan Evangelista? Perquè escull Hergé a l’autor de l’Apocalipsi més conegut per a custodiar un tresor que és dins una bola del món amagada dins una cripta? Per què?
El pròxim capítol serà una anàlisi de les relativament abundants al·lusions a l’església catòlica i al cristianisme que és la fe en què es va educar Hergé. Malgrat l’anecdòtic d’algunes d’elles, doncs sols són simples detalls en el decorat de l’aventura, contenen totes un mateix missatge, que potser sigui la clau del significat de tota la trama oculta.
(Capítol dedicat a Nicolas Sabourin, que a través de la seva web “À la découverte de Tintin”, recentment inaugurada en castellà, ha estat el primer “navegador” que ha començat a difondre l’existència d’aquest informe a la xarxa, només tres dies després de la seva presentació. Com ell acostuma a destacar, citant a Aristòtil:
“El començament de totes les ciències, és admirar-se que les coses són tal com són.”
1 Zodíac.— Aquest és un terme usat tant en astrologia com astronomia. Fa referència a una banda del cel o volta celeste que és recorreguda aparentment pel sol i els planetes en el seu curs anual. Els antics mesopotàmics, coneixedors d’aquest fet, dividiren el cel en 12 parts iguals de 30 graus cadascuna a partir d’un sistema numèric en base 6, amb el que es continua dividint el cel i les circumferències (360º) i amb el que es continua mesurant el temps: segons, minuts, hores, dies del mes i mesos. A aquestes 12 parts corresponien 12 agrupacions d’estrelles o constel·lacions, a les que es va veure formant figures d’éssers vius; d’aquí prové el terme Zodíac, el prefixe del qual, “zoo”, significa animal en grec.
2 La diferenciació entre astrologia i astronomia mereix una extensa consideració, essent un dels punts d’interès d’aquesta obra. El naixement d’una està completament lligat al de l’altre, mentre que ara els astrònoms són aferrissats detractors de l’astrologia, com era el cas de Carl Sagan. Respecte al concepte anterior de Zodíac, és un dels escassos indicis de l’origen històric comú d’ambdues disciplines: l’astronomia segueix usant aquesta interpretació màgica i fantàstica del cel com a concepte científic, contràriament al que es podria suposar (veure Zodíac). Tanmateix, aquest quasi únic punt en comú entre l’astrologia i l’astronomia ja és motiu de polèmica entre elles, com a conseqüència del fenomen anomenat precessió dels equinoccis, que explicarem en un altre capítol.
3 Solstici d’estiu.— Moment en què el recorregut del sol transcorre més proper al nord que en cap altra època de l’any, i a partir del qual torna a declinar cap al sud l’esmenat recorregut. Aquest fet es repeteix anualment cada 21 de juny, i és anomenat també punt càncer, el que es comprèn perfectament a efectes del present capítol.
4 Com ja he dit, l’Hergé té motius per sentir-se satisfet d’aquell dibuix del desembarcament. Pel meu gust personal, el percebo com una sorprenent fita com a eix de la seqüència sencera de les pàgs. 24 i 25) dins del còmic mundial, per l’eficàcia narrativa, que ell mateix destaca, prenyada de significat ocult, com bé es guarda de destacar. Amb aquest comentari només esbosso l’anàlisi profund que es mereix aquest dibuix, que se’m fa difícil de calibrar
Tintín en català 
Deixa un comentari